Setciències

L'escriptor Javier Marías Franco, membre de la RAE, odia els animals. Ho declara a “Perrolatría”, un text sinistre on diu que “això dels drets dels animals és un despropòsit”, que qui té bèsties a casa és imbècil i que els gossos són armes de destrucció. El llastimós Marías només és un autor en declivi que repapieja. La cosa canvia –i molt– quan els professionals es foten de peus a la galleda per partida triple. Assistim a la propagació d'abandonaments diaris de cadells, una altra síndrome de la reducció mental dels “humans”. Segueixes un parell o tres de protectores a Facebook. Cada dia t'enfrontes a molts cadells que han quedat sense llar.
De totes, una imatge et roba el cor i
el poc seny que encara et queda. La gateta, però, es troba en un centre veterinari que la custodia al costat
de la seva mare i els seus germans. Estimes els animals, i vols donar una bona vida a aquest parell d'ulls blaus que t'han tret la son. Arribes al centre com mister Marshall: rebuda festiva, instal·lacions polides, gateta esperant-te, il·lusió. Té dos mesos, està sana i ja menja sola, et diu la titular. Te l'arrimes al pit perquè senti el nou batec que li farà de sostre. Fas dispendi per gratitud: compres menjar, collar i transport. Al cap d'uns dies, has de córrer: la mixeta respira fatal i no s'apropa al menjar perquè no en sap. Voles al teu veterinari de confiança: la gateta exhibeix un parell
de testicles, no té més de quatre setmanes i pateix pneumònia. Avises del virus la primera veterinària, penses en els altres gatets. La molt setciències encara t'acollona amb un tribunal d'experts per fixar el sexe del gat. De Joseps, Joans i ases...