Malfiança

Enfrontar-se a escenaris com els que tenim dibuixat actualment, envoltats d'investigacions per presumptes casos de corrupció, provoca que s'estengui, com una taca d'oli, la malfiança. I aquesta és la direcció que menys convé per reforçar les costures que ara per ara es descusen i podrien deixar al descobert unes misèries més grans que les que ens podríem arribar a imaginar. La malfiança ens afebleix com a cos social i debilita els lligams que cohesionen els projectes col·lectius, fins al punt d'arribar a dissoldre'ls. No solucionem res sospitant de la nostra mateixa ombra, ni inhibint-nos. Hi ha molta gent que espera, que necessita, que implora que des de les administracions i des de la societat se'ls doni un cop de mà per sortir del forat on es troben. Necessiten projectes amb cap i peus, necessiten la solidaritat, necessiten iniciatives rigoroses, de profunditat, ben canalitzades, ben gestionades. Ara no és un moment per donar el protagonisme a la malfiança. És, malgrat les patacades, l'hora de reflexionar per què es produeixen aquestes situacions, treballar per reforçar els mecanismes de control, exigir de l'administració que vetlli fins a les últimes conseqüències per redistribuir amb bon criteri i seny el que recapta. És l'hora de conscienciar-nos que només des de la implicació en tots aquests aspectes començarem a posar la primera pedra d'un decorat nou que hauria d'excloure els episodis que s'estan produint. No és l'hora del «ja veus, tots són iguals» o la desafecció. És l'hora del compromís de tots, de fer la feina que ens toca, cadascú des del seu lloc, des dels que només poden posar-hi un granet de sorra fins als que n'hi poden abocar tones. Tots hi fem falta.