L'esquerra consulta...

L'esquerra espanyola ha punxat, en el seu conjunt, perquè ha abdicat d'un discurs atractiu, modern i que sigui capaç d'engrescar la classe mitjana i treballadora que les està passant de tots colors. La combinació d'experiència i joventut de Pedro Sánchez no ha estat garantia de res i, entre altres raons, l'ha perdut el pacte amb C's. No es pot passar de dir que és la “marca blanca” del PP a tancar-hi un acord –el dia de la firma només faltava l'orquestra– en el qual es renunciava a bona part del programa del 20-D, tot plegat per estimbar-se a la primera corba. I després del bany de realitat de la no-investidura no es pot tornar a la casella inicial com si res no hagués passat. O és que no saben que l'electorat d'esquerres és molt més primmirat que el que vota el PP? I ara, al damunt, Sánchez no descarta arreglar l'única sortida que li deixarà explorar el seu partit –una abstenció perquè governi el PP– consultant a la militància si aquest és el camí, quan fa quatre dies presentava Cameron com el dimoni amb l'argument que els polítics han de saber resoldre situacions complexes i no traslladar la decisió a la ciutadania.

Mentrestant, en un altre indret de Madrid, l'esquerra suposadament fresca i avantguardista va caure en el mateix parany dels vells: un excés de conservadorisme que va confondre els potencials electors. El 26-J, Pablo Iglesias ja no era el polític transgressor i sense pèls a la llengua. Enlluernat per la demoscòpia, es va reinventar com el gran home d'Estat del segle XXI, i només li va faltar tallar-se la cua i posar-se americana. I ara, des de la ràbia del tots contra tots que s'ha desfermant dins el partit –amb això cada dia s'assemblen més al PSOE– si bé no acaba d'esclatar perquè encara no han sortit de l'estat catatònic, la cúpula de Podem també vol resoldre els seus dubtes existencials amb una consulta per saber què ha passat i a qui ha de tallar-li el cap. Es veu que no han quedat prou escarmentats de les enquestes.