De set en set
Que pateixin!
Les enquestes electorals s'equivoquen, afirmen solemnement els comentaristes mentre apareixen els resultats del vot emès. Com podrien encertar si els ciutadans enquestats no estan obligats a dir la veritat i, encara que siguin sincers, són ben lliures de canviar d'opinió en l'últim moment? Qualsevol sufragi o consulta ha de tenir un punt de sorpresa; si tot es pot preveure, vol dir que la democràcia està en perill. En els indecisos, reals o simulats, resideix la virtut. Els polítics no gosen fer un pas sense que l'avali un sondeig d'opinió, i ens volen veure capficats, només, en les qüestions que ens presenten: ara la guerra de qui sap on, ara les hipoteques, ara la independència, ara la corrupció (exclusiva dels adversaris). Doncs bé, és important que l'elector sigui capaç encara de desentendre's del marc mental a què el volen reduir i que, a l'hora de la veritat, tingui en compte abans que res les seves prioritats personals. Si l'endemà se'ls veu, als polítics i als seus adjunts mediàtics, una mica desencisats i esmaperduts, vol dir que anem bé. Si se'ls veu ressentits —qüestionant el sistema electoral que tant els agradava mentre tenien esperances de guanyar, acusant els electors d'haver-se equivocat o reprovant el sufragi universal (aquestes obscenes distincions entre vot urbà i rural, entre votants vells i joves)—, llavors vol dir que anem molt més bé. Els qui no sàpiguen bregar amb el que tenen d'imprevisible els canvis d'humor i les legítimes aspiracions de l'electorat farien bé de dedicar-se a una altra cosa.