Portes que no han de girar

En un futur no molt llunyà Daniel de Alfonso tornarà a vestir la toga i a administrar justícia. Almenys aquesta és la intenció que va manifestar un cop va ser destituït com a director de l'Oficina Antifrau arran del #FdezDiazgate. Aquesta futura reincorporació ha estat durament criticada pels seus companys de feina, més concretament pels seus col·legues de l'Associació Professional de la Magistratura, que consideren que un cop un jutge accepta un càrrec polític la seva independència i la seva imparcialitat queden compromeses. En el cas de De Alfonso, i un cop escoltades les converses amb el ministre de l'Interior per empastifar CDC i ERC, derrocar Artur Mas i buscar-li un substitut i un munt de conxorxes més, no hi ha dubte que la imparcialitat del magistrat ha quedat més que compromesa, per molt que ell s'entesti a fer creure que no ha fet res de dolent.

La reincorporació de l'exdirector de l'Oficina Antifrau, com la de molts jutges que han fet carrera política, ha reobert el debat sobre la conveniència del retorn automàtic d'aquests professionals a la magistratura i la necessitat o no de regular aquesta porta giratòria. Hi ha qui defensa que, un cop s'ha fet el pas a la política, queden inhabilitats de per vida per tornar a fer de jutges. Altres aposten per vies intermèdies com ara fixar un període de transició fins a la reincorporació o que siguin destinats a jurisdiccions que no entrin en conflicte amb l'anterior ocupació. Finalment hi ha els que no veuen cap problema al retorn automàtic, atès que entenen que jutges i magistrats poden abstenir-se o ser recusats quan hi hagi un conflicte d'interessos.

La solució no sembla senzilla, ni hi ha consens entre els mateixos afectats. El cert és que la independència i la imparcialitat d'un magistrat no haurien de dependre d'on ha exercit la seva tasca professional fora de l'àmbit jurisdiccional sinó de com l'ha desenvolupat. El que importa i ha d'importar és la seva actuació personal. En el cas de De Alfonso, vostès jutgin.