Por de no ser

Por de no ser entre tantes realitats. Això és el que els passa a aquells que estan acostumats que el món tingui un sol déu, una sola pàtria, un sol idioma i un sol territori. Tots aquells que han nascut orgullosos de formar part d'un imperi, i que per tant gaudeixen de l'altivesa del superior, de l'amo. Els pobles d'aquestes nacions imperials, siguin russos, nord-americans, alemanys, francesos, anglesos o castellans, pel que fa a Europa, que és qui ha fet la modernitat i ha marcat la resta del planeta, volens nolens són pobles en què fins i tot el més pobre es mira amb superioritat els altres. D'aquí les nombroses guerres que han desencadenat, sempre per poder ser més que l'altre i afermar l'imperi. Però els temps, senyors, canvien inexorablement. La Gran Bretanya i Espanya no poden reconèixer, molt en el seu fons, que l'imperi s'ha acabat del tot. França, humiliada per Alemanya, i Alemanya, humiliada pels EUA i l'URSS, van plegar veles fa temps, i per això van iniciar la unió d'Europa, malgrat que el vell sentiment cova en el algun racó de la seva ànima. I heus aquí que en plena globalització tecnològica, igualment sense opció, globalització segrestada pels capitalistes financers i especuladors de tota mena, i en plena construcció d'una més que necessària política mundial, sobretot per lluitar contra ells i a favor de la igualtat i l'ecologia, cosa que qualsevol persona sensata ha de veure, perquè resulta que en pocs dies els anglesos, enganyats brutalment per quatre gamberros polítics, tots dimitits a hores d'ara per por de les plantofades que han de venir, han votat marxar de la UE, i a Espanya, malgrat l'absoluta corrupció del PP, els espanyols espanyols, que diria Rajoy, han sabut votar contra allò que els pot dissoldre com a raó de ser pròpia, la castellanoespanyola. No hi ha més cera que la que crema. També molts catalans van votar durant anys l'actualment corrupte Jordi Pujol, convençuts que votaven el país. Heus aquí la tragèdia: hi ha un votant transversal, de qualsevol classe social o cultural, que prefereix la identitat a la veritat i a l'ètica. Prefereixo ser un desgraciat però britànic o espanyol que no un europeu en un projecte multifederal i multilingüístic (i això que els anglesos, i en part els castellans, van per tot el món sense baixar del seu idioma). La por els tenalla, i al final els torna agressius, car no hi ha cap imperi que no s'hagi bastit sense violència sobre els altres pobles.

Què podem fer els catalans, perquè no ens confonguin amb els porucs violents, i ens ataquin per altius i discriminadors com ells? No fer res del que ells fan, ser oberts, ser generosos, ser multiculturals, i alhora ser genuïnament catalans amb naturalitat, i reclamar una veu pròpia dins una Europa unida política i socialment. Els imperis s'han acabat. També els arribarà l'hora a russos, nord-americans i xinesos. O no és cert que als EUA, els WASP policials han tornat a provocar una batalla racista?
I del Tibet, què se'n sap? No hi ha res més estúpid que el complex de superioritat.