Full de ruta
PDC, fer virtut de la necessitat
La desaparició de Convergència Democràtica de Catalunya és un fet històric. Poca broma! L'organització política fundada l'any 1974 a Montserrat ha marcat els designis del país durant dècades. La Catalunya actual té poc a veure amb aquella del tardofranquisme, però si és com és, per allò bo i també pel dolent, agradi o no, és en bona part influència del partit de Jordi Pujol. És probable que sense l'escàndol de les irregularitats confessades pel seu líder fundador no s'hauria produït un sotrac tan fort a CDC, però de la necessitat toca fer virtut i la creació de l'ara ja Partit Demòcrata Català pot ser una oportunitat. De l'embolic del nom em limito a l'obvietat que tocaria una reflexió interna sobre els greus errors comesos. Prefereixo centrar-me en l'aspecte ideològic. Citaré les opinions de dues persones qualificades, la de Xavier Trias a Catalunya Ràdio admetent que no es pot triar un nom abans de conceptualitzar un partit. I la de Miquel Sellarés, fundador de CDC, recordant a RAC1 que l'existència d'un gran partit socialdemòcrata independentista com ERC obliga el PDC a definir-se en altres espais ideològics. Crec que la definició ideològica provoca por per l'error que va suposar –al meu entendre– el projecte del 2010 d'Artur Mas quan va situar CDC en un liberalisme que podia ser homologable a Europa però molt perillós d'aplicar a Catalunya en plena crisi i sense disposar de les eines d'un estat i amb les classes mitjanes catalanes asfixiades per un depredador Estat espanyol. El postpujolisme a la màxima expressió que representa el PDC té una base sòlida d'una part de la societat que veu imprescindible per tirar endavant el projecte de l'estat propi a l'espai que representava CDC. Però el PDC n'ha de delimitar el seu, ha de buscar ser d'espectre el més ampli possible però en el seu camp ideològic, i renovar lideratges per trencar amarres amb CDC. D'altra forma, el projecte ambigu del carril central els pot portar a allò de qui molt abraça poc estreny i quedar presoners del passat.