De set en set
El clima
Barack Obama va dir fa uns dies que li agradava el clima d'Espanya. Va anar només a Madrid i a Rota. Espanya, doncs, està ben escrit. No es pensin que m'he equivocat. De Rota, només en sé allò de “¡Antes roja que rota!”, que a Espanya ha dit i repetit tanta gent i que em sembla que als de Rota no els fa gaire el pes. A Obama, en canvi, el clima de Madrid sí que li va fer el pes. S'hi va estar poques hores, però li va agradar justament en uns dies que la majoria dels madrilenys deien: “¡Joer! ¿Qué bochorno!” cada cop que obrien la boca. ¿Com deu ser l'Obama que el clima del mes de juliol a Madrid li faci el pes? Si no hagués parlat amb cap madrileny potser encara l'hi acceptaríem. La gent ens equivoquem i dels presidents dels Estats Units no es pot pas dir que l'hagin encertat sempre. Però el cas és que va parlar amb madrilenys. Un d'ells, l'Albert Ribera, és un català trasplantat, però se sap que ha anat a viure a Madrid a causa del clima. Hi troba molt més caliu. De Pedro Sánchez el que els puc dir és que va néixer al barri de Tetuán. Amb un nom com el d'aquest barri, el clima de Madrid deu semblar-li nòrdic. Del gran Rajoy, ni cas. D'un gallec no pots saber ni tan sols quin clima li agrada. Queda Pablo Iglesias. És de Madrid i va passar la infantesa a Sòria. No sé a vostès, però a mi, quan estudiava geografia d'Espanya en el temps que els instituts es limitaven a fer espanyols i no a adoctrinar, em deien sobre el clima de la Meseta: “Nueve meses de invierno y tres de infierno”. Barack Obama, doncs, va anar a Madrid en ple infern. I el clima li va agradar. Hi ha un moment que el Quijote deu dir a Sancho: Salir del fuego para caer en las brasas.