Keep calm
Fernández el Conqueridor
Fa unes setmanes un tal Nacho Mínguez, president de Vox a Madrid, va instal·lar al penyal de Gibraltar una bandera espanyola gegant, de 18 metres de llarg per 11 d'ample. La policia de Gibraltar va acabar retirant la bandera al cap de vint minuts i va arrestar el colonitzador aficionat, però el gest ja estava fet i l'operació, completada amb èxit; Mínguez havia aconseguit reivindicar que Gibraltar pertanyia a Espanya, les imatges van córrer com la pólvora a les xarxes i als mitjans, i ell es va erigir en defensor de les essències pàtries.
Quan, en lloc d'un aficionat amb ganes de notorietat, és un ministre qui vol demostrar que un territori li pertany, els mètodes són més refinats i la conquesta pot adquirir formes molt diverses i recargolades. Sense anar més lluny, cada vegada que els nostres governants han d'anar a parar la mà al FLA de Montoro –que obre i tanca l'aixeta dels diners de tots nosaltres– s'està escenificant com funciona això del dret de conquesta en aquest estat presumptament democràtic que és Espanya.
Però aquesta setmana hem viscut un episodi molt gràfic que il·lustra com cap altre quin és el modus operandi dels ministres espanyols que tenen necessitat de demostrar qui mana: la reobertura del CIE. El Ministre de l'Interior, Fernández Díaz, ha decidit unilateralment reobrir el Centre d'Internament d'Estrangers que l'Ajuntament de Barcelona havia fet tancar pocs dies abans.
El del ministre és un gest colonial, que no té en compte les institucions catalanes ni el sentiment majoritari d'una societat que sent rebuig per l'existència del CIE. Com qui clava la bandera al penyal, el ministre ha clavat a la porta del CIE els agents de la policia espanyola que no deixen passar cap tècnic de l'Ajuntament de Barcelona, que ha hagut de demanar una ordre judicial per entrar a les instal·lacions. Tinguem-ho clar: amb aquest gest de conquesta el ministre Fernández Díaz no reivindica que el CIE li pertany, sinó que Catalunya li pertany.