Cop d'Erdogan

Després del cop d'Estat fallit de la nit de divendres caldrà estar més amatents que mai al que passi a Turquia. Les primeres mesures adoptades pel president Erdogan no són gens tranquil·litzadores, ja que no només ha passat comptes amb els artífexs materials del cop, l'exèrcit, sinó que també s'ha apressat a destituir un nombre ingent de membres de la judicatura, des de jutges pelats a membres d'alts tribunals de l'Estat. Hi ha qui apunta que la celeritat en aquestes destitucions són la prova que la llista ja estava elaborada molt abans del cop, afirmació gens menyspreable tenint en compte que el president turc s'ha dedicat ens els darrers anys a purgar les dues grans institucions, exèrcit i poder judicial, que es consideren garants dels principis de la República turca creada el 1923 pel general Atatürk, que no són altres que el respecte als valors civils i la laïcitat.

El fallit cop d'Estat pot ser l'excusa perfecta perquè el líder turc premi l'accelerador i ara, sense embuts, es tregui del mig tots aquells que volen aturar el desmantellament de la República laica i parlamentària que pretén Erdogan, que aspira a completar una reforma constitucional de caire presidencialista, que li permeti concentrar el màxim poder. Aquesta deriva autoritària té, no cal oblidar-ho, el suport de les urnes. Com també el govern que pretenia derrocar el fallit cop d'Estat. Agradi o no, Erdogan surt reforçat després d'aquesta algarada, i no només a nivell intern sinó també a nivell internacional. Les condemnes al cop arribades, amb més o menys diligència, d'arreu del món donen legitimitat a un govern que s'ha anat apartant del camí democràtic que li va marcar la Unió Europea per poder-ne ser soci. Agradi o no, la Turquia d'Erdogan, malgrat la seva deriva islamista, és un mal menor amb qui cal conviure. Membre de l'OTAN i soci clau de la UE, Erdogan s'aprofita de la importància geoestratègica del país per anar fent. El creixent autoritarisme del líder turc i la seva inhibició en la lluita contra el gihadisme preocupen, però encara preocupa més que el país passi a ser un peó més d'ISIS.