Erdogan I

A hores d'ara espigolar què ha passat a Turquia i qui hi ha darrere del colp d'estat és una temeritat. Una temeritat necessària, que cal assumir des de la distància i la ignorància amb tres dits de front i tota la prudència del món. Però, sigui el que sigui, al darrere de tot plegat hi ha l'astut i feroç Recep Tayyip Erdogan. Erdogan ha manipulat amb guant i mà de ferro la darrera política a Turquia per assumir poders absoluts. Des que va convocar eleccions, l'1 de novembre de l'any passat, amb la intenció d'investir-se més pare de la pàtria que ningú, ha mentit fins a l'estratosfera per deslegitimar els seus rivals, acabar la resistència kurda i controlar fins al darrer ressort d'influència. Al davant, a part del PKK, només tenia l'exèrcit, una part de la judicatura i Fetullah Gulen, conegut com el pare de l'OPUS islàmic. El fracàs del colp d'estat més potiner de la història recent de Turquia li ha permès reduir els tres fronts de resistència. La revolta militar ha deixat una estesa de centenars de morts, però la victòria del president turc arrossegarà una cadena de milers de represaliats. Seguint les teories més velles i escèptiques del pragmatisme polític, per trobar què i qui hi ha darrere de cada cosa cal preguntar-se qui en traurà profit. N'ha tret i en traurà encara més Erdogan. La comunitat internacional va clamar contra el colp en nom de la democràcia. Òbviament, amb el colp militar perdia la democràcia, però amb el triomf d'Erdogan també, i potser encara més.