Nocturn del Muntaner

Els compositors, sobretot des del romanticisme –Chopin, Haydn, Fauré–, posaven noms així a les serenates i a alguna altra peça pensades per ser interpretades a l'aire lliure, majorment dels capvespres primaverals i estivals. Ep!, si la météo ho permetia, que ja sabem el temps que hi fa en aquesta Europa nuclear i avui més desnortada. (Qui sap si algun Stefan Zweig està redactant un nou món d'ahir, el d'abans dels Balcans, Grècia, el Brexit i la intolerància i el racisme que han ajudat a fer créixer la complaença de la dreta, la passivitat del centre i el bonisme de l'esquerra). Nocturn de les Ombres, Nocturn a la llum de la lluna... El nocturn del Muntaner no és pas una peça musical, però sí que s'executa a s'horabaixa a l'entorn dels esplèndids jardins del claustre; consisteix en les classes que reben part dels aspirants a batxillers, capvesprals a la primavera i la tardor, i a l'hora foscant en els mesos d'hivern; i diem part perquè els altres –la majoria– aquests estudis els practiquen els matins i a l'edat estàndard que se sol cursar l'ensenyament mitjà.

Els de nocturn són nois i noies que per raons de feina no poden assistir a les classes diürnes; o que havien deixat de banda l'institut –el Muntaner i els altres de la comarca–, s'hi han repensat i han decidit acabar el batxillerat, un llistó de coneixements exigits en la majoria de feines i estudis posteriors; alguns altres havien repetit algun curs i, per raons d'edat, a vegades de transport, etcètera, prefereixen assistir a les classes del vespre... Aquest batxillerat de nit del Muntaner, i del Vicens Vives de Girona i de sa Palomera de Blanes –els tres del bisbat–, són uns estudis que passen molt desapercebuts, per això hem d'insistir, per al públic en general i per a l'administració en particular, que fan un servei acadèmic i social de primer ordre encara que molta gent no sap ni que existeixen. Els alumnes que s'hi apunten vénen d'instituts diferents, de plans d'estudis distints i d'itineraris acadèmics heterogenis, i tots són perfectament encarrilats per cursar, acabar i aprovar, selectivitat inclosa, el batxillerat. Conec de primera mà el professor Lluís Martí, de Cabanes, que durant llargs anys, com a cap d'estudis d'aquests cursos, ha acollit i aconsellat afablement els a vegades dubitatius aspirants; ha fet un veritable treball de ganxet per adaptar els estudis fets amb els que havien de continuar. I ha actuat amb discreció i eficàcia de pare pedaç –tutor, psicòleg...– quan ha convingut. I res: que un curs més la matrícula és oberta.