Llum de gas i taquígrafs

Avui, la ciutat de Girona recorda els 130 anys de la instal·lació als carrers de l'enllumenat elèctric de làmpades d'incandescència nodrides per corrent altern. El consistori gironí del 1886 ho va acordar per substituir el de gas: un cop més els gironins podríem lluir de moderns, ja que amb aquesta acció Girona es va convertir en la primera ciutat de les Espanyes a fer-ho, si no fos perquè no queda ni rastre en el paisatge urbà d'aquells fanals històrics. La qual cosa ens porta a celebrar-ho fent coincidir la data amb la cloenda del Festival de Mapping, de llum i de color, davant d'una façana i no al voltant d'un d'aquells fanals de cinc globus muntats aquell any a la plaça del Vi ni en cap altre racó. M'ha sorprès d'allò més que el document presentat per l'equip del govern que recull (ja era hora!) el pla de govern 2016-2019, titulat Girona, marca de país, ciutat de barris [Girona.cat], incorpori a la portada una excel·lent foto que no retrata la catedral, ni la plaça del Vi, ni el pont de Pedra, ni el Barri Vell, ni la mítica Devesa... Feta des de dalt del gratacel de davant de la buida Farinera Teixidor, recull a l'esquerra l'estació d'Olot i la Punxa (amagant el parc Central, que no hi surt) i, a la dreta, l'entrada al barri del Güell a les places de Bertrana i Palol... La carretera de Santa Eugènia és la protagonista indiscutible de la imatge –una línia vers l'infinit–, el pla del Ter es mostra amb tota la seva esplendor.

Ara del que es tracta és de no perdre més patrimoni del que anem perdent fent camí cap al progrés. El Teléfono Catalan, editat a Girona com a semanario bilingüe popular publicava el 16 de novembre de 1879 dues informacions breus, la primera en castellà i l'altra en català: “Ha empezado ya la colocación de faroles de gas en la carretera de Santa Eugenia. Segun nuestras noticias, existe alguna discondancia acerca de si han de ser dos ó tres los que deben colocarse en dicho sitio, discordancia infundada, á nuestro entender, por cuanto la lonjitud del trayecto que media desde el camino de Ronda al Ferro-carril, exije por lo menos el segundo de dichos numeros. ¡Todo lo útil se regatea!” I la segona: “Sembla que, al cap y á la fi, s'ha resolt sian tres y no dos los fanals nous de la Carretera de Santa Eugenia. Aixís va be, llum, llum.”

Aquests fanals, prehistòria dels que recordem avui, i d'alguns que més tard es van instal·lar, són vius gràcies exclusivament als veïns que viuen a les cases que els donen suport, només cal ser bon observador. Els protegim i d'aquí a tres anys celebrem els seus 140 anys?