Desafiament o pessic?

Esquerra Republicana i el Partit Demòcrata Català eren partidaris de desobeir d'un colp sec al final de legislatura amb l'aprovació de les tres lleis de desconnexió i la proclamació de la voluntat majoritària al Parlament d'enfilar cap a l'Estat català. La CUP defensava, per contra, una desobediència a pessics. O a glopets. A partir del moment en què la mateixa cambra havia aprovat una declaració d'hegemonia pròpia i va proclamar que no acataria ni les instruccions ni les sentències del Tribunal Constitucional. S'ha imposat la CUP. Junts pel Sí va assumir ahir els riscos de mamprendre la volada quan encara no s'han consolidat les estructures d'estat ni hi ha la certesa d'haver eixamplat les bases de l'independentisme. Setanta-dos diputats, que corresponen als dos grups parlamentaris, van aprovar les conclusions de la comissió del procés constituent. A partir d'ara pot passar de tot. Encara que els déus són tolerants amb els audaços per pur sentit de l'humor. Lloat sigui l'Olimp! El PP, Ciutadans i el PSC han alertat la majoria parlamentària de l'arribada de les deu plagues bíbliques. El govern espanyol ha proclamat que l'acte de rebel·lia del Parlament de Catalunya és molt greu i que actuarà en conseqüència. Soraya Sáez de Santamaría va traure de nou ahir el posat llepat d'amenaça. Doncs, sigui. Si l'Estat espanyol es pren la votació del Parlament de Catalunya com un pessic, no n'hi haurà per a tant. Si se'l pren com un desafiament, comença el joc de debò. Doncs, a totes.