Qüestió de llengua

Resulta una evidència que la llengua catalana és a hores d'ara un obstacle per a les elits a Catalunya. Elits en l'ordre econòmic, intel·lectual i també polític. Obstacle que s'intenta franquejar en ple debat sobiranista amb un silenci, entre subtil i insultant. Fins al punt que la carpeta de la llengua no està a l'agenda de cap actor polític si no és per afirmar a propòsit que l'oficialitat o no és un ítem a tractar més endavant en el procés de discussió i redacció d'una constitució, en el context d'una hipotètica i futura independència. En aquest sentit, les desmesurades reaccions al manifest Koiné –i el silenci posterior– són clarament indicatives de la situació de censura autoimposada, àdhuc a la premsa. Perquè, al capdavall, la situació del català a tot el territori oscil·la entre la desolació més absoluta –és un fet l'extermini darwinista de la llengua en determinades comarques del País Valencià– i el gueto –fonamentalment al Principat– com a estratègia planificada on el català, aleshores sí, esdevé llengua a utilitzar sense problemes.

Entrar en una llibreria a Barcelona –posem el cas de la Central– és una mostra d'aquest procés de reclusió lingüístic en un àmbit específic. Constatar, abans, que trobar a les prestatgeries obra en català és una proesa. En assaig i filosofia –el món del pensament tan car a la nostra tradició– la realitat és un desert. També en llibres d'art o estètica i no cal dir en ciència. Només hi ha un espai –malgrat la novel·la i el teatre– en què el català es visualitza a bastament: la poesia.

Fenomen, el de la reducció de la llengua a espais molt definits, que té llur extensió en el teatre o fins i tot a les ràdios; així mateix, l'administració catalana l'empra com a llengua vehicular. Tanmateix, fora d'aquests àmbits –que creen una sensació de normalitat–, el panorama és de dramàtic retrocés. La justícia, els grans mitjans de comunicació visuals –TV3 és una mostra superlativa de guetització–, l'etiquetatge, els quioscos, els fòrums econòmics i científics –a les grans trobades entre les patums apoderades el català és una nosa absent– i, és clar, el cinema –bo i tenir una llei sense reglament. La decisió de no aplicar-la respon a la idea d'evitar el conflicte entre govern i les grans distribuïdores (!)

És el model triat i el model és un fracàs. Des d'Alacant fins a Barcelona, la reducció de parlants en els grans centres urbans resulta fefaent. Això comporta, necessàriament, un procés de “ruralització de la llengua” i la divisió en dos del territori. El gueto a escala cartogràfica. En un article anterior publicat a El Punt Avui defensava la idea de llengua com a patrimoni i expressió del geni universal d'un poble que troba la seva natura en el verb. “El ser de les coses radica en la parla”, vaig escriure aleshores. Dit altrament: no hi ha dimensió social –lligam col·lectiu entre individus– sense llengua.