“No tinc por”

L'estiu passat Carme Forcadell passava de ser el rostre de la societat civil catalana, al costat de l'enyorada Muriel Casals, a ser un dels rostres de Junts pel Sí. Després de les eleccions del 27-S va passar de ser diputada de Junts pel Sí a ser el rostre del Parlament de Catalunya, representant el conjunt del poble català. Ara, amb la inestimable ajuda de les institucions espanyoles, Carme Forcadell ja no és el rostre de l'independentisme, ni d'un grup parlamentari en concret, ni tan sols del Parlament de Catalunya; ara s'ha convertit –o l'han convertit– en el rostre de la democràcia.

Perquè la furibunda reacció del govern espanyol i el seu braç jurídic després que se celebrés el ple en què es debatien les conclusions de la comissió del Procés Constituent demostra que, en la política espanyola, una lectura restrictiva i polititzada de la Constitució continua estant per damunt de la democràcia. La novetat és que aquesta vegada han dirigit els dards constitucionals contra la presidenta del Parlament. No és la primera vegada que la Brunete mediàtica i institucional espanyola fixa com a boc expiatori un dirigent català; els atacs a Carod-Rovira i Artur Mas són prou recents. I un exemple de com, des de Madrid, hi ha el costum de combatre les idees polítiques per totes les vies excepte la política. En vista de la discrepància activen tribunals o clavegueres perquè la sospita i el descrèdit posin fi a la carrera política d'aquells que havien obtingut el suport ciutadà.

Demà, dilluns, el Tribunal Constitucional es reunirà d'urgència per estudiar la petició del govern espanyol d'adreçar-se a la fiscalia perquè presenti una querella per la via penal contra Forcadell. Que el representant d'un parlament democràtic s'hagi d'enfrontar a un procés penal per haver permès debatre i votar en una cambra parlamentària no té res a veure amb la independència sinó amb la democràcia. Van intentar impedir que els ciutadans votéssim el 9-N i ara volen impedir que votin els diputats. En vista d'això només hi ha una resposta possible, la que ha donat Carme Forcadell: “No tinc por.”