Versets ben triats

Va tornar a passar la nit de l'1 al 2 de juliol a Dhaka: els qui sabien recitar passatges de l'Alcorà es van salvar, els altres van ser torturats i assassinats. És habitual, quan un segrest precedeix la matança, que els terroristes dediquin una mica de temps a polir el missatge, tot estalviant víctimes musulmanes i posant en relleu que els morts eren infidels i per tant mereixien morir. Per això, convindria que els viatgers afegissin als documents de viatge imprescindibles unes quantes frases alcoràniques per si arriba el cas, Déu no ho vulgui, que s'han d'examinar davant un tribunal d'usuaris de Kalàixnikov inspirats pel profeta de rostre indibuixable. Hauria de ser en àrab, és clar, ja que les traduccions no són cap Alcorà autèntic i fan un servei merament didàctic; sembla complicat per a un occidental, però tranquils, que ni tan sols els àrabs entenen gaire bé l'àrab clàssic, i a més, si us envoleu en el Prat, tindreu temps d'aprendre alguna cosa. La frase “no hi ha d'haver coacció en afers de religió” (2:256), per exemple, està molt bé per deixar-la anar en àmbits acadèmics, però el vostre irascible interrogador segurament considerarà que està abrogada per passatges posteriors. Anireu més bé recitant coses com: “Lluita doncs per Al·là… Anima els creients. Pot ser que Al·là contingui l'ímpetu dels infidels. Al·là disposa de més violència i és més terrible a l'hora de castigar” (4:84). Si, arribat el cas, us en sortiu, després parlareu per televisió i podreu, com un expert, repetir allò que el terrorisme no té res a veure amb la religió.