L'arquitectura de Coderch

“No pretenguis intel·lectualitzar massa el teu acte creatiu; s'aprèn molt abans a anar en bicicleta que a entendre el principi físic que et sustenta.”

L'arquitecte Òscar Tusquets ens recorda aquesta frase dirigida per Coderch als estudiants d'arquitectura. És significativa sobre el seu pensament i la seva obra. Va deixar escrit, sense embuts, que feia falta menys teoria sobre l'arquitectura i molta més pràctica professional, i, per damunt de tot, obrir bé els ulls i observar, analitzar, reflexionar, pensar... i pencar (“més dedicació... menys voluntària lleugeresa).

És una gran satisfacció que la demarcació de Lleida del COAC sigui la seu d'aquesta exposició dedicada a un dels mestres de l'arquitectura moderna del nostre país, amb motiu del recent centenari del seu naixement.

El comissari de l'exposició, el doctor arquitecte Antoni Companys Ferran, lleidatà resident a Vic, ha reunit una documentació singular formada per croquis i dibuixos no publicats de projectes significatius que, juntament amb les fotografies de l'època del fons Català Roca de l'Arxiu del COAC, componen un conjunt molt especial, que permet mostrar la continuïtat en la manera de projectar de Coderch.

L'exposició, que porta per títol Vers una tradició viva, contribueix a difondre i explicar en què consisteix aquest concepte de “tradició viva” al qual es refereix Coderch en el seu manifest No son genios lo que necesitamos ahora, un text que, tot i estar escrit l'any 1961, és del tot vigent avui dia.

En realitat, aquest text no va pretendre ser un manifest, sinó que més aviat és un codi de conducta –destinat en primer lloc als arquitectes i l'arquitectura, però també a qualsevol comportament o activitat humans–. Està bé llegir-lo... i rellegir-lo, per tal de “treballar vigilant contínuament per no confondre”, tal com ell mateix explica en el text: “Necessitem aprofitar les poques coses que han quedat de la tradició constructiva i, sobretot, moral en aquesta època en què les paraules més precioses han perdut pràcticament la seva significació real i verdadera.”

L'obra de Coderch, de gran transcendència, és consistent i perdura perquè s'assenta en la tradició, adaptant-la a les necessitats de les persones, donant-li vida, establint així un pont entre la tradició i la modernitat, treballant amb rigor i economia de mitjans.

La seva arquitectura és respectuosa amb el lloc, no és inquietant, sinó serena i d'ordre. Una arquitectura que pretén solucionar problemes, mentre que la forma, finalment, és només una qüestió circumstancial, una conseqüència.

Amb l'arribada de la democràcia al nostre país, la figura de Coderch va entrar en l'oblit institucional fruit de la seva ideologia. Mai va ser així, però, per als professionals i la universitat. Personalment, sempre recordaré la visita a la casa Ugalde com a estudiant de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, les explicacions dels professors de l'escola sobre l'edifici Girasol, la casa de la Marina de la Barceloneta o les torres Trade,... i el fet de viure com a usuari l'ampliació de la mateixa Escola d'Arquitectura.

Lentament, es va corregint l'error i posant l'obra de Coderch a l'altura que li correspon: l'any 2000 la casa Ugalde (1951), per molts considerada la seva obra mestra, va ser seleccionada per la revista d'arquitectura A+U com un dels 33 habitatges unifamiliars més influents del segle XX, compartint la distinció amb la Robie House (Wright), la casa Curutchet (Le Corbusier) o la casa Farnsworth (Mies van der Rohe). Posteriorment, aquest edifici i el seu entorn van ser catalogats i protegits l'any 2003, pels seus valors, com a bé cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Coderch va tenir una enorme influència en les generacions posteriors d'arquitectes i avui dia continua sent font d'inspiració per a aquells que busquen en l'arquitectura un rigor que no defugi els problemes socials i les dificultats econòmiques dels nostres dies.

Cal revisitar l'obra de Coderch i els seus ensenyaments, perquè la seva arquitectura és com un antídot contra els excessos i la desmesura d'alguns moments. Aquesta exposició és una magnífica oportunitat.