Els vells Ciutadans

La nova política espanyola és tan insignificant com la vella. Dir-ne nova és fer-li de rentamans. Només les cares dels seus dirigents eren d'estrena i han envellit massa ràpidament. Els plecs de la farsa les solquen. Ciutadans és un partit tan nou com la xocolata de garrofa. I Albert Rivera comença a fer cara de pergamí. En la penúltima campanya electoral, fa menys d'un any, Rivera i els seus ciutadans –infants de la pàtria espanyola: allons, allons– van assegurar que no permetrien que Mariano Rajoy o Pedro Sánchez fossin els nous presidents del govern espanyol. La broma va durar exactament el temps que Sánchez va trigar a acceptar l'encàrrec del rei. Rivera es fa afanyar a subscriure un paperot de mínims amb el candidat socialista que va convertir Ciutadans, de la nit al dia, en un partit de centreesquerra. Al·leluia! Com que la bola no va poder rodar i el fracàs del candidat socialista va portar noves eleccions, Albert Rivera i els seus infants, una mica més vells, van repetir el compromís d'impedir que Pedro Sánchez o Mariano Rajoy poguessin fer govern. L'electorat va celebrar la nova envescada castigant Ciutadans i premiant el PP. Aquesta vegada encara han trigat menys a embeinar-se-la, la nova política. Rivera s'ha lliurat a Rajoy amb unes condicions que fa riure. Una regeneració de pa sucat en oli de pipa de gira-sol. Això ho compra qualsevol. Rivera s'ha venut per tres ducats. Ciutadans ha tornat al centre tifa. La nova política s'escriu en paper de fibra de lli.