Tal dia com avui
Forjats en la resistència
“Malgrat aquest odi visceral a tot allò que és i representa Catalunya, els catalans hem perviscut
Una de les grans qualitats del poble català és la capacitat de resistència. Hem patit ocupacions militars, tant espanyoles com franceses; traïcions (el 1714 Anglaterra és la principal culpable de la nostra derrota a mans de Felip V); dictadures –les de Primo de Rivera i Francisco Franco–; intents d'anorrear la nostra realitat lingüística i els nostres trets diferencials –Franco, la Loapa democràtica...-; polítiques per posar fi al nostre autogovern –la política recentralitzadora del PP i l'escanyament financer de l'espoli econòmic– i ara, en ple procés d'emancipació nacional, rebem tota mena d'amenaces –executades amb celeritat pel Tribunal Constitucional–. Malgrat aquest odi visceral a tot allò que és i representa Catalunya, hem perviscut. Els nostres símbols s'han enfortit i els nostres herois, que en tenim, romanen en el nostre imaginari, malgrat que certes polítiques que representen una falsa progressia intenten furtar-nos la memòria i àdhuc d'insultar-la (no pot rebre cap altre qualificatiu l'intent del govern d'Ada Colau d'exposar dues escultures franquistes davant del Born). Tal dia com avui de l'any 897 moria una de les figures històriques cabdals en la història de Catalunya i dels Països Catalans, Guifré el Pelós. Conta la llegenda, prou coneguda, que estant Guifré al seu llit de mort rebé del rei franc Carles II el Calb un escut per al seu llinatge. El rei va mullar els seus quatre dits en la sang del comte i els va passar damunt del seu escut daurat. Naixia així l'escut de la casa de Barcelona: quatre barres de sang sobre un fons daurat. Més tard, la historiografia s'ha encarregat de desmentir el mite fundacional, tot reconeixent la rellevància històrica de Guifré, que va eixamplar els comtats catalans i en va repoblar els abandonats. També tal dia com avui però del 480 aC es lliurava la batalla de les Termòpiles, on 300 espartans i un grapat de soldats més es van enfrontar a milers de perses fins a la mort. Els catalans no som espartans, però històricament hem demostrat una capacitat de resistència tan admirable com la dels nobles espartans.