Opinió

Ombres d'estiu

Compreneu-nos a nosaltres

“A Ícar el va fascinar l'altura i el seu desig irresistible d'ascensió va provocar la caiguda fatal. Els mites sempre se'ns ofereixen: com volar a la vida sense fer-ho massa baix ni massa alt?

Hem pas­sat el cap de set­mana de la Mare de Déu d'Agost. La devoció mari­ana s'ha subs­tituït per la religió turística, amb els seus pele­gri­nat­ges, que con­ver­tei­xen les car­re­te­res en labe­rints. En el labe­rint ver­bal de l'Ulis­ses s'hi fa sen­tir el pes de la religió, el cato­li­cisme arra­pat a Irlanda, la presència dels cape­llans. Joyce, que va ser edu­cat pels jesuïtes, es va voler alli­be­rar d'aquest pes, com el seu alter ego Step­hen Deda­lus, del qual va expli­car la seva for­mació a Retrat de l'artista ado­les­cent abans de fer-lo rodar per Dublín el 16 de juny de 1904. Deda­lus vin­dria de Dèdal, el cons­truc­tor del labe­rint de Creta per atra­par-hi el Mino­taure, l'inven­tor de les ales de cera amb les quals el seu fill Ícar va volar sense fer atenció a un dels con­sells del pare: no volar ni massa baix, perquè l'escuma del mar humi­te­ja­ria les ales, ni massa alt perquè la calor del sol fon­dria la cera. A Ícar el va fas­ci­nar l'altura i el seu desig irre­sis­ti­ble d'ascensió va pro­vo­car la cai­guda fatal. Els mites sem­pre se'ns ofe­rei­xen: com volar a la vida sense fer-ho massa baix ni massa alt?

He tran­si­tat per capítols de l'Ulis­ses en els quals, seguint els exe­ge­tes que hi han reco­ne­gut els refe­rents de l'Odis­sea, he obser­vat que Bloom s'hi ha tro­bat el Ciclop i Nau­sica. El Ciclop rep el nom del Ciu­tadà, un naci­o­na­lista irlandès al qual Joyce pre­senta com algú en qui l'únic ull del gegant es fa metàfora: la inca­pa­ci­tat de veure més enllà d'una sola pers­pec­tiva. Així ho veia Joyce. Nau­sica és una noia, la Gerty Mac­Dowell, que sap que “l'home que alça la mà a una dona, si no és per aju­dar-la, mereix que el tin­guin per la cosa més baixa que hi pugui haver”; Gerty, bella i coixa, s'exhi­beix davant Bloom pro­vo­cant-li un acció ona­nista; som en una platja, al cap­ves­pre, i de lluny, com en un con­tra­punt, se sen­ten els cants d'una novena a la Verge Maria en una església. Al final se sent: “Pre­gueu per nosal­tres. I pre­gueu per nosal­tres. I pre­gueu per nosal­tres.” Ales­ho­res Joyce té una intuïció genial: “Bona idea la repe­tició. Igual que els anun­cis. Com­preu-nos a nosal­tres. I com­pre­neu-nos a nosal­tres.” Aquí estem: com­prant reli­gi­o­sa­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia