Misteri irresolt

Com cada any, i que no s'acabi mai, Elx ha reviscut la Festa. És a dir, el Misteri. Una sèrie encadenada d'actes litúrgics o gens litúrgics que esclaten el dia conegut com de la Mare de Déu d'Agost. O de l'Assumpció de la Mare de Déu, en termes més estrictes. Les celebracions elxanes marquen dos punts màgics. Excessius. El primer, la nit del dia 13, “de l'Albà”, per l'impacte de la pólvora contra el cel, durant la coetà, i per la lluminària que encén la ciutat quan els pirotècnics llancen la palmera de la Mare de Déu. El segon, el mateix 15, quan a la basílica de Santa Maria es representa “la Festa”. Si la Nit de l'Albà ensordeix les orelles i enlluerna els ulls, l'ascensió al cel del cos de Maria remou tots els sentits. Es fa difícil d'explicar-ho a qui no ha tingut el coneixement d'assistir-hi. Un artefacte, l'araceli, baixa de la part més alta de la cúpula quatre àngels, que interpreten una cançó bellíssima acompanyats d'una guitarra, una arpa i dos guitarrons. Quan ascendeixen de nou ho fan acompanyats de l'Assumpta, la imatge de la Mare de Déu, que és coronada al cel. Moment en què àngels i tramoistes deixen caure una pluja d'oripell, la gentada irromp en visques i les campanes de Santa Maria repiquen a destall. Si vostè no sap què és la mangrana, la joïà o el ternari, vostè no sap res. I l'any que ve hauria de resoldre aquest desconeixement total viatjant a Elx, la ciutat on el català no salva ni una d intervocàlica. Després, ja podrà pujar al cel o baixar a l'infern tranquil.