Salvar els arbres

Vaig avançant en la lectura de l'Ulisses, però dubto que l'acabi abans de posar fi a aquestes Ombres d'Estiu. Tant se val. Jo continuaré llegint-lo fins a arribar al monòleg interior de Molly Bloom. El cas és que aquest període ha coincidit amb diversos concerts sobre els quals havia d'escriure, amb el sol que convida a banyar-se, amb les passejades quan el capvespre d'estiu, ho va escriure Joyce i així es pot percebre, “envolta el món amb la seva misteriosa abraçada”. Fa pocs dies, aprofitant la generosa invitació d'uns amics, vaig caminar per muntanyes garrotxines amb alzines, roures i castanyers. I em va revenir un passatge de la novel·la en què el Ciutadà, una figura que encarna el nacionalisme irlandès, demana que siguin salvats els arbres d'Irlanda. Té mala fama el Ciutadà, del qual es considera que Joyce el va concebre amb ironia per exercir la crítica al victimisme irlandès i a un nacionalisme essencialista fornit en símbols i mites: “Salveu-los –diu el Ciutadà–, el freixe gegant de Galway i l'àlber colossal de Kildare amb un tronc de quaranta peus i un acre de fullatge. Salveu els arbres d'Irlanda per als futurs homes d'Irlanda als bells turons de l'Eire, oh!”

El Ciutadà convida que en facin escarni aquells que critiquen els nacionalismes sense pensar en el propi. Si ell és com el Ciclop de L'Odissea que només hi veu amb un sol ull, potser també es deu a una mirada esbiaixada que no es considerin les seves raons. En tot cas, pensant en el present i en el futur, no cal que els arbres siguin simbòlics, o que se'n faci mitologia, per intentar salvar-los de la cobdícia dels malparits. No cal invocar cap essencialisme nacionalista per preservar-los de l'especulació. Es cremen els boscos i no deu ser només per una qüestió accidental. En lloc de protegir-los, fa un any que el Congrés dels Diputats va aprovar una llei que permet construir en un terreny incendiat. No cal creure tampoc en conspiracions per sospitar la possibilitat del negoci: comprar un sòl forestal, cremar-lo, requalificar-lo i vendre'l com a urbanitzable. Una llei feta per a la trampa.