Desclot
Torrons àcids
Com àcida serà la pluja que hauran d'entomar
els socialistes
Potser Rajoy no serà mai un heroi, perquè cada vegada Mariano és més antiheroi. Això el fa pròxim, amable i còmode per a molts espanyols: els que el voten. Però tots aquests electors, cada dia més entregats, s'equivoquen. Perquè Rajoy no és tampoc l'antiheroi: és el malvat del serial. No el dolent, perquè no es dol de res. És el roí. Des
de les primeres eleccions del 20 de desembre, tal dia farà un any potser amb més urnes, el candidat del PP ha desplegat una estratègia per deixar anar les funcions i recuperar la presidència del govern espanyol. De la manera més efectiva possible. Mariano Rajoy va deixar que Pedro Sánchez s'estavellés en la seua fallida investidura. No va moure ni una cella. N'hi ha que proclamen que ho va fer per comoditat. Fins i tot per falta d'audàcia, perquè no volia ser ell l'estavellat. Ni de bon tros. Va calcular la jugada i es va pensar, amb encert, que trauria millors resultats en unes eleccions repetides. Ara també s'ho pensa. Però, per si de cas, se les vol estalviar. Això vol dir que, tal com ha convençut Albert Rivera, que li ha cedit
el vot en la investidura a canvi de sis condicions d'estrassa, ha de doblegar el PSOE. Per rebregar-lo encara més, ha fixat la primera sessió d'investidura el 30 d'agost, que vol dir aritmèticament eleccions el 25 de desembre si fracassa. Torrons àcids per a Pedro Sánchez. Com àcida serà la pluja que hauran d'entomar els socialistes d'ara
al 30 d'octubre. Cediran. I ni tan sols es podran menjar a gust el torró amarg.
