Tal dia com avui
La memòria dels màrtirs
Catalunya i els Països Catalans, al llarg de la seva història, han acumulat un bon llistat de persones que s'han deixat literalment la pell en la lluita per la defensa dels drets nacionals, però també dels socials, d'aquest país. Potser per aquesta prudència nostra que tant ens ha matat, o per no fer emprenyar l'amo no fos cas que ens tibés la corretja, els catalans no hem estat justos amb la memòria dels nostres màrtirs. Els nostres caiguts han romàs en el confortable silenci d'una societat que ha preferit deixar que els seus carrers portin noms de feixistes que no pas reivindicar els herois propis. D'ençà uns anys, entitats com ara Memorial 1714 o en l'àmbit més comercial la Xecna (Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional Catalana) han contribuït a recuperar personatges caiguts durant el 1714. Per bé que la reivindicació dels màrtirs catalans s'ha d'estendre a períodes històrics tant anteriors com posteriors a aquesta data. Sigui com vulgui, hem recuperat alguns noms, com ara el de Marianna de Copons, la Mata-Hari catalana, el diplomàtic Ramon Frederic de Vilana-Perles i Ermengol Amill, un pagès que esdevé clau en l'exèrcit català. N'hi ha un que tot i que el tenim present en l'imaginari encara no ha tingut el reconeixement institucional que es mereix: Josep Moragues, el general català que va patir la mateixa cruel mort que William Wallace, heroi nacional escocès, a qui, tal dia com avui del 1305, feien a bocinets els anglesos. La figura de Wallace ha esdevingut universalment coneguda gràcies a Hollywood i al temperamental i discutit actor Mel Gibson. La història de Moragues és igualment apassionant i el seu final tant o més tràgic, com ho demostra el fet que el seu cap va ser posat en una gàbia de ferro que va estar penjada al portal de Mar durant dotze anys després de la seva mort, per a escarni i avís per a tothom que gosés revoltar-se contra la monarquia borbònica. No podrem recuperar com cal la memòria de tots aquests morts fins que el nostre sistema educatiu pugui explicar amb llibertat la nostra història, encara avui segrestada.