La força de la identitat

Fa poc vaig llegir a algun lloc, potser al mateix diari, que algú escrivia que, si Catalunya hagués format part de l'Estat francès en lloc de l'espanyol quan les aleshores potències es van repartir el territori, avui no existiríem. L'autor citava com a exemple la capacitat dels jacobins francesos d'haver convertit en residuals moltes de les diverses i riques identitats que havien cohabitat i que ara maldaven com podien per França. Fer política o història-ficció sempre és agosarat. Em remetré només als fets. La identitat catalana ha resistit dues dictadures, la derrota en una guerra civil, tota mena d'intents d'anorreament, prohibicions lingüístiques i culturals, enviament i/o arribada d'immigrants d'altres parts de l'Estat carregats amb la llengua de l'imperi i una cultura potent, cants de sirena en temps de democràcia i quaranta anys de política autonomista. No diria que Espanya ens hagi donat treva. A França és cert que han estat més eficaços, però tampoc han aconseguit, ni que sigui al seu sud (el nostre nord), fer desaparèixer el sentiment de catalanitat. Tornant a Espanya, el Reino ha estat molt eficaç en la disminució del pes lingüístic de l'euskara al País Basc i ha eliminat pràcticament el fet diferencial gallec. No pot ser que els catalans tinguem una capacitat de resistència superior a la mitjana? Que hàgim tingut la virtut de sobreviure per la nostra voluntat de ser i no pas per casualitat? L'Estat espanyol s'ha esforçat per esborrar els nostres signes d'identitat, tant els materials com els immaterials. No caiguéssim pas en la trampa de ser condescendents amb qui sistemàticament ens ha tallat l'oxigen. Cada cop hi ha més proves que des de Castella fins i tot es va falsejar la nostra història i literatura, prou perquè hàgim estat mesells tres segles. És bo recordar-ho tal dia com avui, quan en un exercici de genocidi cultural el 1992 l'exèrcit serbi va destruir intencionadament la Biblioteca Nacional de Sarajevo amb l'objectiu de desmoralitzar la població i fer miques la seva història. No ens han regalat res. Som on som perquè hem lluitat i la batalla encara continua.