El vi viu del Mas Molla

En una recent entrevista a la revista El Temps, Meritxell Serret, consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, propugna “afavorir una producció cada cop de més qualitat, ben assentada i arrelada al territori i amb uns consumidors més conscients del que consumeixen i del que és producció de proximitat”. Això s'acompleix en el vi de pagès del Mas Molla de Calonge, que he tingut l'oportunitat de visitar, gràcies als amics Carme Aymà i Francesc Planas, coneixedors de la zona. Les excel·lents explicacions d'en Lluís Molla ens han permès entendre uns vins únics.

Com deia Josep López de Lerma aquest juliol, Calonge és terra de vins des de temps immemorials, i els del Mas Molla, que pertany a la mateixa família des del segle XIII, són ben singulars. Gràcies als esforços de la família, i de la gent de la contrada, la zona s'ha preservat per a usos agrícoles (vi, horta i fruiters), i s'ha salvat d'una urbanització que hauria acabat amb un patrimoni digne de ser preservat. La proximitat és total perquè els vells ceps i les seves varietats de raïms es cultiven, i els vins es produeixen i es venen, al mateix mas. Quilòmetre zero de debò. Són vins de pagès, ben treballats per la família Molla, sense les limitacions de la legislació que han de complir els vins de marques que es comercialitzen arreu. Els que els vulguin comprar han de portar les seves ampolles de vidre consistent, com les del cava, perquè es tracta d'uns vins “vius”, que evolucionen a les velles bótes de fusta i a l'ampolla. Cada bóta i cada ampolla tenen la seva entitat, i molts clients que els han tastat, en reserven de les bótes corresponents. Els llevats són del mateix raïm i, com explicava Jaume Ciurana al llibre Els vins de Catalunya, viuen i creixen a les vinyes, sobre les pells del raïm i en l'ambient dels cellers. Per això cada comarca i cada microclima tenen una determinada població de llevats autòctona que aquí s'ha mantingut. No hi ha cap estandardització sinó una natural diversitat. No cal etiqueta. Com indicava Montserrat Molla a Neus Monllor, consultora d'Arrels a taula, que s'ocupa de les relacions entre territori, cuina i pagesia, “l'etiqueta d'aquest vi sóc jo”. L'espontaneïtat de la vinificació se segueix amb criteris científics, sense cap “mística ecològica”, perquè els elaboradors, preparats en enologia, obtenen uns vins vius i “naturals”, que es cuiden des del camp fins al celler perquè s'expressin tal com són, gràcies, entre altre coses, a la seva acidesa i al paper dels sucres residuals que segueixen fent treballar els llevats. Fins i tot aprofiten la capacitat insecticida de les teranyines dels cellers.

Amb aquests vins s'acompleix la frase de Salvador Dalí “allò que és ultralocal esdevé universal”, com evoca a internet la referència del Mas Molla. Us recomano que el visiteu i gaudiu dels seus vins, que no trobareu enlloc més. Són vells, però sempre ens semblaran nous, de producció limitada i a uns preus ben assequibles.