Escurçar els pantalons

Entro a una botiga a comprar-me uns pantalons, i la noia jove que m'atén em parla en un català aproximatiu, esforçat i ple d'avaries. La senyora que m'acompanya, que ha fet de professora d'institut molts anys, em diu: “aquest és el resultat de la immersió lingüística.” La dependenta s'adreça a la seva companya de taulell. El castellà que els surt de manera natural tampoc no és res de l'altre món. És un castellà nodrit d'aquells programes de televisió on tothom crida i no acaba de dir res sencer ni coherent, amb la sintaxi a passeig.

La immersió lingüística a l'escola no acaba de funcionar, i mentre per aquest motiu hauríem de rumiar alternatives i solucions pedagògiques, ens trobem que l'hem de defensar a peu i a cavall perquè n'hi ha uns altres que la volen suprimir i deixar en res. Són els que desitgen que les dependentes dels pantalons parlin només en castellà, entre elles i també amb mi. En quin castellà? En el castellà que sigui mentre no ho facin en català. Per destruir el català a Catalunya tant els fa el castellà que el desplaci, perquè no els observo cap interès en la correcció de l'idioma de Cervantes ni en parlen mai. Dic Cervantes per dir un autor que no han llegit.

El PP i Ciutadans mantenen converses per formar un govern estatal il·lusori. Ciutadans va començar exigint correctius a la corrupció que el PP atresora, però ja es veia que era per dissimular. El plat fort de la negociació del partit de ressentits que va néixer per lluitar contra el catalanisme és la supressió de la immersió i el model educatiu català. Als quioscos sempre et trobes aquell senyor que compra tres i quatre revistes d'actualitat o de ciència per acabar quedant-se també, com qui no vol la cosa i fos la torna, una revista pornogràfica. La pornografia és posar fi al català a Catalunya, que és com dir al món. La maniobra, assajada fa pocs anys pel govern balear del PP, seria sibil·lina si fossin sibil·lins, que no ho són: es tracta d'afegir l'utilitari anglès al programa per reduir les hores lectives de català o en català. En castellà també, però ja hi ha la televisió que crida i inculca. Jo, si fos del govern anglès o americà, cridaria els ambaixadors a consultes pel motiu d'utilitzar l'idioma de Shakespeare com a dissolució d'un altre. Dic Shakespeare per dir un autor que no han llegit. No cal afegir-hi que en aquest punt el PP i Ciutadans, que a Catalunya són minoria, s'han posat de seguida d'acord. En la lluita contra la corrupció, encara s'ho rumien.

La dependenta em diu: “Aquests pantalons se tenen que acortar; los donarem al sastre.” Ja m'ho pensava, sóc curt de cames. Escurci, escurci, acorti, acorti. Sort que un dia la dependenta i jo ens entendrem en anglès. “My tailor is rich.”