Benvingut, turista!

Contra les opinions de persones que segurament no són mai turistes en alguna època de l'any i que són contràries al turisme –alguns professors d'Esade inclosos– (tothom té dret a opinar) o pintades de “Tourist go home”, jo he de dir: “Benvingut, turista!”, gràcies per venir i que repeteixis per molts anys!

Des de fa pocs anys i iniciat a Barcelona, s'ha creat un corrent d'opinió que a poc a poc es va estenent; que el turista ens molesta, que només som uns quants els que vivim del turisme, que ens omplim el sarró i que s'ha de posar fi a més turistes.

Primera observació: els turistes ja als anys cinquanta venien a la costa a estiuejar, o a la muntanya a passar menys calor. No és un fenomen de fa pocs anys. El fenomen de fa pocs anys és a Barcelona i sembla que, ara, s'ha descobert el turisme.

Segona observació: a la costa, en aquells anys, tot just hi havia alguna fonda o pensió i els turistes s'allotjaven en cases.

Tercera observació: el creixement del turisme a les poblacions de la costa va portar el creixement de la riquesa a moltíssimes poblacions que tenien, en general, molt pocs recursos.

Actualment, a Barcelona mateix i a la costa, quin sector de l'economia no es beneficia del turisme? M'agradaria que me'n mencionessin algun. Quin és el sector econòmic que aporta més a la ciutat...? Per tant, prou d'anar contra el turisme!

Tot s'inicia a Barcelona, en concret a Ciutat Vella i més recentment a la Barceloneta, i jo gairebé asseguraria que afavorit per alguns dirigents d'un sector que, ara mateix, es penedeixen d'haver-ho iniciat. Recordareu que el detonant va ser una foto d'uns nois nus dins d'un establiment i el meu temor és que ara, a mesura que l'opinió es va estenent, és que ens en penedim tots plegats. De fet, hi ha un exalcalde que va perdre les eleccions
per moviments mal calculats envers el turisme, arma que els oponents
varen saber jugar molt intel·ligentment.

Barcelona necessita seny turístic, que no vol dir moratòria turística. No pot ser que faci més de deu anys que hi ha moratòria a Ciutat Vella, per habitatges d'ús turístic, i ara ja n'acumulem més de dos a tota la ciutat. Només qui no reflexiona es pot creure que els gairebé deu mil habitatges d'ús turístic legalitzats a la ciutat han sortit de cop i volta. Ja hi eren i es van legalitzar quan els decrets així ho varen permetre, i ara no es poden legalitzar en tota la ciutat. Que s'ha de posar límits i condicions és ben cert, però no una prohibició total.

Pensem que els decrets pioners són per a tot Catalunya i no podem, de cap manera i atesa la incapacitat de gestionar correctament l'allotjament a la ciutat de Barcelona, fer taca d'oli a la resta de les poblacions.

Sí que, quan s'apliquen correctament els decrets, als il·legals, als que no volen posar-se dins la legalitat, se'ls han d'aplicar, amb la màxima duresa, les sancions pertinents.

Ens hem d'habituar a les noves formes d'actuar i regular-les adequadament, però no podem anar contra corrent de les noves tecnologies ni dels nous sistemes. Tenim un exemple molt clar en l'aviació: quan van començar a operar les línies de baix cost, moltes companyies no hi creien, i, ara, no hi ha cap companyia aèria que no s'hagi adaptat... i així tantes i tantes coses que ens han canviat –i que ens canviaran– la vida, i ens hem adaptat. Per tant, cal reflexionar, treballar conjuntament i aplicar solucions, que n'hi ha. No anar en contra dels habitatges d'ús turístic, que és l'oferta, de molt, més àmplia en l'allotjament de Catalunya, i contra els turistes que s'hi allotgen, que porten riquesa per a tots plegats.