El bonobo i els deu manaments

Frans de Waal, a El bonobo y los diez mandamientos (Ed. Tusquets), ens parla de com els simis viuen i s'interrelacionen. Prefereixen buscar recompensa per a ells i per als altres, en comptes de només per a ells. Recorden i retornen els favors rebuts. Estan disposats a obrir la porta d'accés al menjar a un company, fins i tot si això significa que en tindran menys ells. S'indignen per les injustícies. No volen rebre aliments fins que els seus amics i familiars en reben també. Es rescaten mútuament de l'atac dels depredadors. Consolen companys que pateixen. Adopten infants que han perdut la mare. Tenen cura dels companys malalts i els trasbalsa la mort d'un ésser estimat. Tenen amics i en lamenten la seva mort. En definitiva, als grups en els quals viuen els simis, les manifestacions d'afecte i de tenir cura els uns dels altres són constants.

Tots aquests comportaments serien, doncs, els que estan programats per fer espontàniament. I, per proximitat evolutiva, també nosaltres, fins al punt que experiments amb imatges neuronals mostren com el nostre primer impuls és altruista. Així, el nostre comportament social emanaria d'aquesta pulsió profunda, i lleis i religions no serien les fonts generatrius de l'ordre i estructura socials, i el que ens separaria del caos i la barbàrie, sinó que serien codificacions “prêt-à-porter” del que ja estem naturalment inclinats a fer d'una manera molt més profunda, immutable i primordial. Encara més, a aquests comportaments socials, no s'hi ha arribat per accident. A la natura, la vida en grup dels simis afavoreix les perspectives de supervivència dels seus integrants i així, aquells que saben viure en grup, es veuen selectivament afavorits. El grup afavoreix la supervivència i, per tant, els codis de conducta que afavoreixen la pervivència, cohesió i durabilitat dels grups (afecte, generositat, compartir...) es veuen recíprocament afavorits, en una espiral virtuosa.

Els comportaments socials positius en els quals hem estat educats emanen de la nostra natura més profunda, fins al punt que quan ajudem els altres se'ns activen les parts del cervell associades amb recompensa. Un cop més, el que ens fa sentir bé és bo per a nosaltres, i fer el que és bo per a nosaltres ens fa sentir bé. No obstant, també un cop més, aquesta convivència virtuosa no és de franc, sinó que només s'obté i es manté si es du a terme una repressió i eliminació constant de les conductes asocials, que en els casos més lleugers erosionen la paciència i la confiança dels membres d'una societat, i en els més greus poden acabar podrint-la i desintegrant-la, com és el cas dels estats fallits que veiem al nostre món. Els fonaments són, doncs, immillorables i innats. És feina de tots tenir-ne cura activa per tal d'assegurar-ne la seva supervivència.