Estelada, on vas?

Un amic m'ho va confessar. Va mirar a una banda i a l'altra abans de dir-me compungit en veu baixa: “Vaig llençar una estelada a la paperera.” Feia anys que la tenia penjada al balcó. S'havia descolorit i el pal d'escombra que la sostenia s'havia anat destenyint i havia tacat la tela de forma irremeiable. Va intentar reanimar-la a la rentadora, però no se'n va sortir. Tenia poques opcions: servar-la com un tresor per venerar-la en festes de guardar o bé tirar-la sense escrúpols a la brossa, com un àcrata sense cor, o pitjor, com un no nacionalista! –l'exclamació és seva–.

També li havia passat pel cap retallar-la i fer-ne petites banderes espanyoles, per llavors tirar-les al cubell sense remordiments. Però li vaig fer veure que hauria pogut ser considerat igual d'ofensiu i, en els temps que corren, segur que hauria comès algun tipus de delicte.

Però el meu amic no és l'únic. Milers de catalans han patit en silenci aquesta mateixa situació angoixant a l'hora de renovar la bandera. Matemàticament, els abocadors són plens d'estelades. No és possible que totes les estelades de les façanes siguin les mateixes que fa quatre o cinc anys, quan va començar a estendre's el fervor secessionista. Ergo, tot d'independentistes, impàvids o d'amagatotis, han llençat l'estelada al contenidor. “I?”, vaig fer.

Considerar amortitzada una estelada abans de l'assoliment de la independència sembla incongruent, però vaig provar de convèncer'l que no hi havia res de lleig a llençar-la, que només era un instrument de reivindicació fungible, que bé que n'havia posada una de nova al balcó, fet que demostrava el seu compromís incombustible amb la república catalana, que ningú no el podia acusar de ser mal independentista, que ser no nacionalista no era dolent i que l'endemà de la independència potser tothom hauria de llençar la seva per recuperar l'antiquíssim emblema per excel·lència, la senyera. Li vaig recordar que, paradoxalment, la paperera de la història és plena de símbols independentistes i no passa res. Això el va tranquil·litzar.