Democràcies en decadència

En un recent article, Francis Fukuyama fa una anàlisi de la
decadència de la democràcia americana, les seves raons i les seves conseqüències. Moltes són aplicables a les democràcies europees perquè els mals són paral·lels encara que l'entorn no ho sigui.

La diferència de la democràcia americana respecte de l'europea és que els EUA es varen crear contra un govern, la metròpoli, que tiranitzava el poble i, per tant, hi havia d'origen una malfiança de la ciutadania respecte del govern. Aquest havia de ser controlat i vigilat per la democràcia, és a dir, per elegits del poble: el Congrés. El poder del govern ha de ser compartit amb el Congrés, hi ha d'haver un equilibri de poder d'origen que faci impossible l'abús del govern sobre la ciutadania. És tan fort aquest temor que la Declaració d'Independència reconeix de manera explícita el dret de la ciutadania a revoltar-se contra la tirania.

Els canvis socioeconòmics han creat seriosos problemes als ordres polítics tradicionals perquè han mobilitzat nous grups socials que no han pogut ser acomodats a les institucions, que no són capaces d'adaptar-se a las noves realitats. Les institucions són vàlides en tant que són estables, valorades i respectades i tenen modes d'actuació reconeguts i visibles per la ciutadania. Si aquests atributs desapareixen, les institucions perden valor. Un element bàsic, avui, del qüestionament de les institucions és la seva manca d'independència i la seva pobra interrelació.

El tres poders, executiu, judicial i legislatiu, han d'organitzar-se perquè els darrers estableixin un control sobre el primer. El perill i la decadència de la democràcia es produeixen quan un d'ells envaeix el territori reservat als altres. L'executiu és el camí per vehicular la força de l'Estat, fer. El legislatiu, per definir el marc d'actuació de la política fent present la voluntat de la ciutadania. El judicial, per corregir la violació de la llei, és a dir, l'abús en el marc d'actuació de la política.

Quan l'executiu, per por, incapacitat o control d'elits que no volen perdre poder, no sap dur a terme l'obra de govern que li pertoca i delega aquesta, encara que només parcialment, en el poder judicial, s'obliga els jutges a fer una part de l'obra de govern que els és estranya. Fent-la perden la seva independència i neutralitat, l'atribut més important per a la seva funció.

Als EUA la influència en el govern està regulada per llei i el lobbistes estan registrats i controlats. Actuen sobre el Congrés per modificar  les lleis en favor dels seus interessos. A Europa aquesta influència es fa directament sobre l'executiu perquè el poder de control del legislatiu sobre l'executiu és menor i, per tant, la capacitat de corrompre el govern és més gran, i més encara quan no és mai prou transparent la relació dels grups  privats de poder econòmic o mediàtic amb el govern.

La decadència pel que fa al poder legislatiu, el Congrés dels Diputats, es produeix quan la llibertat d'elecció de la ciutadania està mediatitzada per ens que redueixen la relació entre elector i elegit i dificulten la rendició de comptes. Avui la força dels partits polítics és excessiva i està mancada de control i contrast democràtic.

Alexis de Tocqueville va afirmar que les elits de l'antic règim abans de la Revolució francesa varen confondre llibertat per privilegi i, per tant, varen buscar que l'Estat els oferís protecció a ells i només a ells i no a tota la ciutadania. Avui a les democràcies occidentals les elits econòmiques i polítiques parlen de llibertat però s'aferren als privilegis. 

En el legislatiu la pèrdua de valor de la seva actuació es deriva de la contínua i imparable generació de noves lleis i reglaments que se sobreposen a la legislació anterior que no és derogada i compliquen les transaccions socials, econòmiques i mercantils. A Europa això es tradueix en la sobreposició de legislació comunitària sobre l'estatal que dificulta l'eficàcia del govern en un bosc de lleis excessiu que pocs entenen.

En resum, la decadència de les democràcies occidentals té l'origen en la invasió de competències de l'executiu respecte del judicial i el legislatiu, la degradació de l'elecció de representants per excés de poder dels partits i la complexitat legislativa que dificulta l'eficàcia del govern. És obvi, el sistema requereix reformes si la decadència s'ha d'aturar... Si la democràcia està viva serà capaç de fer-ho. Ja ho veurem.