Acord en Diagonal

Enfront de l'immobilisme de Madrid, la transcendència que el procés sobiranista ha introduït en el debat polític i social del nostre país provoca una veritable revolució democràtica. I ara afrontem un dels moments culminants, com és el de la plasmació de la voluntat majoritària dels catalans. I al marge dels molts actors que formen part del projecte, el principal motor d'aquesta fase serà la síntesi i l'acord que pugui sorgir de dues grans propostes: les que en una setmana connecten per la Diagonal l'Auditori Fòrum i el Palau de Congressos, a Barcelona. Mas ja va fer el seu plantejament en el primer escenari, Junqueras ho farà avui en el segon. La proposta de Mas té dos punts forts: és un full de ruta cap a la independència de profunditat i obre la porta a la negociació per l'acord. Probablement, la d'avui de Junqueras serà una proposta per superar els punts febles de la llista única del president, que no són altres que la limitació en l'expansió màxima de la majoria social per la independència i la disgregació política, com ho demostra la reacció contrària d'UDC, la CUP i Iniciativa. La solució podria venir per articular el full de ruta de Mas però a partir de la formulació d'una llista en xarxa que articuli diverses candidatures de país amb denominadors comuns i el compromís postelectoral per al govern provisional, l'acció parlamentària conjunta i l'execució de la construcció del nou estat català independent. Ara és l'hora. Aquest ha de ser el nexe. Una oportunitat única que no es pot demorar i que ha de ser invencible ha de ser el motor de l'acord i de la campanya. Vivim un potent procés xoc de legitimitats entre la legalitat espanyola i la voluntat democràtica catalana en què l'independentisme és guanyador. Però no podem fer tard o el procés no sobreviurà al xoc de processos constituents, el de la independència catalana i l'espanyol que s'obre camí amb més contingut. La qual cosa obliga a dotar de més concreció el procés constituent català. Com deia Fuster, o ara o mai!