Xip

Al nou país es trac­ta­ria que poguéssim jugar tots amb les matei­xes car­tes i que, si no, espar­raquéssim la bara­lla. I hi ha mol­tes per­so­nes que tenen les car­tes mar­ca­des o que, d'entrada, ja saben que per­dran la par­tida. Penso en les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tats –avui n'és el dia inter­na­ci­o­nal. Recor­deu que a l'últim graó de l'escala de l'exclusió hi ha una dona immi­grant, sola, sense recur­sos i amb alguna diver­si­tat fun­ci­o­nal. Reco­nec que l'eti­queta de diver­si­tat fun­ci­o­nal és tan asèptica que costa d'enten­dre què vol dir i la rea­li­tat que hi ha al dar­rere. I al dar­rere hi ha bar­re­res, que sem­pre són one­ro­ses. Pro­ba­ble­ment no som prou cons­ci­ents del pro­blema. La gent del car­rer no sap que la car­tera de ser­veis de la Gene­ra­li­tat està pror­ro­gada des del 2011 i que demana a crits de fer-ne una de nova nego­ci­ada amb tot el sec­tor: ara per ara estem més a prop de la bene­ficència que no de la pres­tació de ser­veis.

I en canvi, tot i les difi­cul­tats, hi ha coses a fer. Per exem­ple, esta­ria bé reconèixer el ter­cer sec­tor com a agent social que coneix de pri­mera mà el col·lec­tiu i, per tant, pro­moure'l, i esta­ria bé de par­lar d'inversió social i de suport en lloc de par­lar de des­pe­ses i ajuts soci­als. Per mi aquest canvi de xip tan neces­sari passa per la manera de fer repu­bli­cana. I esta­ria bé, pen­sant en l'ocu­pació d'aquest col·lec­tiu, que hi hagués una estreta coo­pe­ració entre el sec­tor públic, el pri­vat i el sec­tor de la inserció. Les empre­ses soci­als també han de tenir bene­fi­cis (que no vol dir afany de lucre), jus­ta­ment perquè aquests bene­fi­cis rever­tei­xen en les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tats. Per tant, és res­pon­sa­bi­li­tat de l'admi­nis­tració donar-hi suport total. Quan es tracta de per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tats, els diners no han de pre­va­ler mai de la vida per sobre del seu benes­tar, inclusió i auto­no­mia. Ai, els libe­rals!