La llista

Després dels dis­cur­sos del pre­si­dent Artur Mas (25 de novem­bre) i del pre­si­dent d'ERC, Oriol Jun­que­ras (2 de desem­bre), hi ha dues opci­ons sobre la taula pels par­tits par­ti­da­ris de la inde­pendència: avançament elec­to­ral supe­di­tat a la for­mació d'una llista unitària per tal d'ini­ciar un procés cap a la inde­pendència que cul­mi­na­ria en divuit mesos amb unes noves elec­ci­ons i un referèndum sobre la secessió; elec­ci­ons com més aviat millor i llis­tes sepa­ra­des que com­par­tei­xin ele­ments d'uni­tat d'acció (actes de cam­pa­nya, per exem­ple) i una part del nom de la can­di­da­tura i que tin­guin com a objec­tiu la for­mació d'un govern d'uni­tat per decla­rar la inde­pendència i apro­var en referèndum la Cons­ti­tució cata­lana. IC-EUiA i la CUP ja han mani­fes­tat el seu rebuig a la pro­posta unitària de Mas i Jun­que­ras ho va fer dimarts.

El dilema pels par­tits que defen­sen clara­ment la inde­pendència és esbri­nar amb quina de les dues opci­ons poden obte­nir millors resul­tats per tal d'asso­lir l'objec­tiu que es pro­po­sen i, en l'argu­men­tació de Jun­que­ras, quina de les dues opci­ons és més res­pec­tu­osa amb les dife­rents sen­si­bi­li­tats ideològiques dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya.

En prin­cipi, podria sem­blar que una llista unitària tin­dria al seu favor els efec­tes cor­rec­tors de la llei d'Hont que prima les opci­ons majo­ritàries. En aques­tes matei­xes pàgines defen­sava fa uns mesos la neces­si­tat d'una llista unitària a les elec­ci­ons euro­pees, en el ben entès que, després de visu­a­lit­zar al Par­la­ment Euro­peu la volun­tat dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya d'exer­cir el dret a deci­dir, els diver­sos euro­di­pu­tats s'ads­criu­rien als grups par­la­men­ta­ris més afins. En el cas que ens ocupa ara podria suc­ceir tot el con­trari del que es pretén, perquè algu­nes de les for­ces polítiques –o totes– de les que apos­ta­rien per una llista unitària podrien pena­lit­zar el con­junt. En altres parau­les: molts votants amb deter­mi­na­des opci­ons ideològiques podrien no sen­tir-se còmodes votant una llista que inclou can­di­dats d'altres for­ces polítiques de les quals se sen­ten molt allu­nyats i, en con­seqüència, podrien optar per abs­te­nir-se.

La pro­posta de Jun­que­ras –llis­tes sepa­ra­des i govern d'uni­tat per decla­rar la inde­pendència i nego­ciar d'igual a igual amb l'Estat espa­nyol– és doble. D'una banda, l'objec­tiu comú, la decla­ració d'inde­pendència. De l'altra, quin és el país que es vol cons­truir i d'ací les repe­ti­des referències del pre­si­dent d'ERC a qüesti­ons rela­ci­o­na­des amb l'estat del benes­tar, les polítiques soci­als i la rege­ne­ració democràtica (sani­tat i edu­cació públi­ques, pres­ta­ci­ons soci­als pels atu­rats de llarga durada, lluita con­tra la pobresa i la cor­rupció...) i a la neces­si­tat de sumar “molta gent que ha arri­bat a l'inde­pen­den­tisme per argu­ments econòmics i soci­als. I aquests argu­ments són cen­trals, indes­tri­a­bles... Alguns inde­ci­sos s'impli­ca­ran en el procés cap a la inde­pendència si aquesta està vin­cu­lada a una millora econòmica i social”. Ras i curt, Jun­que­ras creu que el suport a la inde­pendència suma­ria més vots si l'elec­to­rat inde­pen­den­tista vota les opci­ons més afins i no una llista única que podria gene­rar rebuig en deter­mi­nats sec­tors i retreure'ls d'anar a votar. I un final amb des­ti­na­tari: dei­xem en herència als nos­tres fills “un país inde­pen­dent, just i net”. En defi­ni­tiva, es com­par­teix l'objec­tiu però hi ha des­a­cord en com s'acon­se­gueix, i quan, i amb la idea de país que es vol.

I de rere­fons, les elec­ci­ons. Avançades, que només pot con­vo­car el pre­si­dent Mas, i, en tot cas, muni­ci­pals. El 2015 serà una llarga cam­pa­nya elec­to­ral que acaba de començar. Serà també un any clau en un procés que la intran­sigència del govern espa­nyol fa cada dia més irre­ver­si­ble.