Que la reformin ells!

Els més espavilats del corral van aprofitar ahir la celebració de la Puríssima Constitució per reivindicar-ne la reforma o per publicar sondejos feliços segons els quals la majoria dels catalans menjarien anissos amb una carta magna menys hostil. Magna ve de gran i gran ve d'Alexandre, en aquest cas. És possible que sí, que la majoria dels espanyols ara mateix estiguin per això, per endreçar les benes de la mòmia que els empara. Només el Partit Popular ho impedeix. Només el Partit Popular s'aferra com una llepassa al text que va ser aprovat en condicions turbulentes sota l'ombra i els ullals dels militars. Aquest és exactament el primer problema. Per reformar la Constitució en els punts neuràlgics de la criatura, com aquell que proclama que la sobirania a Espanya és una, eterna i indivisible, calen dos terços del Congrés i del Senat. I és ben improbable que el PP ni en les eleccions que vindran ni en les que arribaran després no arribi al terç de representació. Però és que, ni que així fos, hi ha un segon problema. Entre els reformistes ningú, absolutament ningú, vol ni sentir a parlar de la possibilitat que les nacions ibèriques sotmeses al jou del bou puguin decidir si volen suportar-lo o llançar-lo al marge. Per tant, aquesta reforma tan reivindicada a Catalunya pels qui no han mogut mai ni un dit per reivindicar la dignitat del seu país és palla i trampa. Perquè la unitat d'Espanya és immaculada com la Constitució és puríssima. Dogma de fe. I de màuser. Que la reformin ells!