LA GALERIA
Aires de muntanya
Els vincles familiars, d'amistat i culturals em mantenen relacionat, com he escrit altres vegades, amb la muntanya garrotxina al llarg de l'any. Fa uns quinze dies que assistia fidelment a una edició més –la tretzena– dels premis Trabucaire i al VI Memorial Ramon Sala i Canadell, al restaurant Can Suru, de Montagut, tot promogut pels incansables Amics de l'Alta Garrotxa. La vetllada va ser un homenatge a persones que han deixat petja en aquell difícil marc geogràfic –van ser guardonats Frank Müller i Anke Gay, Jordi Freixa i Delfí Masdeu– i a entitats que segueixen una eficaç labor altruista: els Amics de Sant Aniol d'Aguja, que intenten recuperar l'ermita del mateix nom i tot l'edifici històric annex per fer-ne un refugi excursionista amb cos i ànima, com diuen textualment. Els Amics de Sant Aniol han nascut de la confluència d'esforços de l'Associació Terra Aspra de Montagut, el Grup Excursionista Peu Alegre, de Sant Llorenç de Cerdans, i el Centre Excursionista de Banyoles. Durant el sopar vam parlar, amb els companys de taula, d'altres indrets emblemàtics de la comarca que demanen una intervenció urgent, entre els quals hi ha l'ermita de Sant Sebastià de Monars, del segle XII. Em costa de creure que un temple de parets enormement gruixudes pugui amenaçar ruïna. En tot cas, deu ser el teulat la part en perill. Fa temps que no hi he estat. Sí que he visitat, en canvi, fa poc, Sant Valentí de Salarsa, també del segle XII, on s'ha fet una bona feina de substitució parcial del sostre i de disminució de càrregues per resoldre la imponent esquerda que esberlava la paret de l'absis i la nau. S'ha refet el teulat, tot i que, en acabar-se l'import de la subvenció, ha quedat precisament l'absis sense recobrir. Estic segur que es continuarà en una campanya propera i que possiblement, segons em diuen, es recalçarà la base per compensar la inestabilitat del terreny. Pel pont de la Puríssima he tornat a passar uns dies a Beget. L'afluència de visitants era notable, alguns disposats a córrer per la contrada en no trobar prou neu per esquiar als seus llocs preferits. M'he trobat amb coneguts. Alguns venien, precisament, de fer caminades cap a Comanegra i cap a Salarsa. He pogut comprovar la satisfacció de la gent que estima aquestes terres en haver vist l'actuació de salvament portada a terme a l'església de Sant Valentí. Raó de més perquè segueixi la lluita per evitar la pèrdua de tantes joies que formen aquest rosari d'ermites de l'Alta Garrotxa que evoquen llargs segles d'història i de gent sacrificada i tenaç.