Sheldon

No hi ha recep­tes màgiques per a la comèdia, però sí l'elecció d'un bon per­so­natge, que no necessària­ment sigui cen­tral però que s'hi acabi con­ver­tint. Perquè és dife­rent, perquè el mouen altres paràmetres; entre la raresa i la pecu­li­a­ri­tat. I acaba essent l'abe­lla reina del rusc, entorn de la qual pivota la resta, tot un estol de caràcters, que no dei­xen de ser més que secun­da­ris, al seu ser­vei, amb la missió de donar-li el peu que per­meti la frase engi­nyosa. Aquest és el cas de Shel­don Coo­per, l'astre de The Big Bang The­ory. Apro­fi­tant el Nadal i els milers de segui­dors de la sèrie, Toni de la Torre ha escrit La vida según Shel­don. No és nova, la sin­gu­la­ri­tat com a ham; fa més de cent anys ho va inven­tar Conan Doyle amb Sher­lock.