La columna
Excés de tendresa?
L'excés de bondat, llogada per hores, quan s'acosta Nadal, trobo que embafa. Passes a ser una bèstia incívica si no participes en l'alegria encomanadissa, o si et surten pupes als llavis després d'haver besat (¿?) persones que –abans i després– has mirat i miraràs sense ni un gram de simpatia. Ara bé: els reis de la festa, els que venen (i venen de tot, que el món és un basar), o els que manen tenen el dret a imposar les alegries de obligado cumplimiento, ni que resultin, al capdavall, tan cares com frustrants, al llarg d'un mínim de quatre setmanes. Tot comptat i debatut, jo em voldria declarar objector, davant la dictadura de la pau programada (i controlada, això sí). Amb un cabàs de raons. Per començar: l'anunci de la grossa d'enguany. Fa quinze anys hauríem protestat si, al bar de cada dia, ens haguessin volgut cobrar més de 165 pessetes per un cafè. Ara ens semblaria baratíssim, si només costa un euro... tot i que després te n'has de gastar vint per la participació a la rifa (ep!, que no sempre toca, si no et dius Fabra). Més: en nom de la treva, haurem de suportar sermons reials, ensucrats i falsos –quina creu, des de fa tants anys, la llosa dels Borbons!–, i papals, jesuíticament equívocs, sense comptar els presidents que la dissort ens ha atorgat... i que, just tres segons després de dir-nos bon Nadal, ens escanyaran... per exemple amb un increment del cinc per cent en el rebut de l'electricitat. Si les figures del pessebre tornessin –ni que fos malferides després de saltar per la tanca cruel de Melilla–, haurien de pagar, per actuar entre nosaltres, artistes com són, un 21 per cent d'IVA. Pobrissons: mags d'Orient, àngels, pastors, mares (però verges: ahí es ná), nadons, fusters i reis Herodes s'hauran de declarar en fallida. És per tot plegat que trio, per a la meva nadala, un vers de Pere Quart: “Em puny, germans, aquest Nadal sarcàstic!” Tot amb tot, i si passeu per casa, us oferirem de cor cava, neules i brandada de bacallà. (I si us quedeu amb gana, les restes d'un suquet d'escórpora.) Sigueu feliços: que la resta, ens agradi o no, ens tornarà amb sabor de fel.