El Nadal del senyor Pla

Els pares que tenim la sort de tenir incrustat el CD del Club Super3 de manera permanent al cotxe, aquests dies estem posant amb especial insistència el darrer track: El Nadal és un dia especial. És la peculiar nadala que canta la família del Club Super3. Relaten que tot els va malament: el Tió no ha cagat perquè ningú no ha pensat a posar-li menjar, el dinar del dia de Nadal s'ha enganxat a l'olla i ni tan sols s'han après les cançons per poder cantar. I llavors apareix el senyor Pla, l'antiheroi, que amb un somriure malèvol celebra tanta fatalitat: “I ves per on jo estic content quan tot us va tan malament.” Una crueltat a la qual el grup respon dient que li és igual perquè “d'abraçades i petons en tenim per a tothom”. Bé farien els responsables polítics de tirar endavant el procés d'escoltar-se una i una altra vegada aquesta cançó. De tant sentir-la m'ha acabat entendrint, ho admeto. És un cant a la superació de les dificultats a còpia de bona fe, de pressuposar que tothom fa les coses des de la millor de les intencions i sobretot de la generositat per part de tothom quan van mal dades. El Pau, que ha fracassat amb el dinar, admet el seu error però els altres li diuen que ja menjaran el primer que trobin. El Fluski, encarregat de posar menjar al Tió, es lamenta del seu oblit però els seus companys el reconforten bo i recordant-li que el Nadal és precisament un temps per compartir. I el senyor Pla insisteix: “Estic content quan tot us va tan malament.” És un ésser cínic, que només s'alegra de les desgràcies dels altres i que actua únicament per fer la vida impossible a la simpàtica, estrambòtica i estimada família del Club Super3. Tant és així que, quan el malvat senyor Pla se sent vençut pel bon rotllo de la nadala, explota: “A veure si anem acabant, tan bon ambient em va matant.” Es tracta, doncs, de detectar qui és el senyor Pla de la cosa i recordar que només passarà un bon Nadal si els altres li ofereixen una imatge de fatalitats i desunió.