L'acord

Em sem­bla que la notícia de la con­ferència de Miquel Iceta és l'espai que el PSC ha dei­xat a CiU perquè pugui aban­de­rar la causa del referèndum acor­dat amb l'Estat, en unes elec­ci­ons gene­rals. El referèndum acor­dat podria donar cos al nou naci­o­na­lisme del peix al cove. El fet que la pro­posta fos defen­sada per Pere Navarro en les elec­ci­ons del 2012, no treu que no es pugui reu­ti­lit­zar en un esce­nari dife­rent. Quants patri­o­tes recor­den que la llista unitària va ser igno­rada amb un agre menys­preu quan la va pro­po­sar Soli­da­ri­tat el 2010 i el 2012? Poc abans del 9-N alguns polítics i ana­lis­tes deien que Mas no podia fer un altre Arenys de Munt. Doncs bé, el sol fet de repe­tir l'esquema de les con­sul­tes popu­lars ha ser­vit per revi­far la posició de CiU i per començar a col·lap­sar el procés. La reu­ti­lit­zació de les idees ago­sa­ra­des dóna ren­di­ments segurs, en el marc autonòmic, perquè quan el sis­tema ja té l'antídot es poden explo­tar sense perill que res canviï. Les ple­bis­citàries, tal com es plan­te­gen, vénen cas­tra­des per l'obsessió de la uni­tat i de la cor­rupció. I també pel tumultuós final del 9-N. Cada vegada que algú insis­teix que Mas i Jun­que­ras s'han de posar d'acord, el fan­tasma de Pode­mos creix. Jun­que­ras ha que­dat atra­pat en la lògica de les ple­bis­citàries, però la con­ferència d'Iceta deixa clar quin és el camí que cal seguir. Un referèndum ofi­cial patro­ci­nat pel Par­la­ment i per la Gene­ra­li­tat seria un míssil directe a la Santa Bàrbara del buc insígnia de la democràcia espa­nyola. La democràcia espa­nyola es va fer no tan sols negant l'existència política de Cata­lu­nya, sinó ser­vint-se de la seva força social. El fals pro­blema de la uni­tat i la comèdia de la cor­rupció només són dues eines de dre­natge, l'ins­tru­ment que ha de tor­nar a oxi­ge­nar la sang del Frankens­tein espa­nyol amb les il·lusi­ons de Cata­lu­nya. Men­tre alguns dis­cu­tei­xen els plans per fer la guerra evi­ten començar-la. Així tot­hom la podrà per­dre amb la consciència ben tran­quil·la, donant la culpa als altres.