Homo Sapiens
Una funció teatral massa vista
Miquel Riera / [email protected] - @mrierapla
vegades hom té la sensació, en aquests dies d'exasperant transició dins del procés, que totes les grans mobilitzacions fetes fins ara no han servit de gaire res. De fet sembla, per com es mouen i què diuen els dos grans partits sobiranistes, que no haguessin existit mai. Que va ser un miratge la gran participació al 9-N i tota la mobilització ciutadana prèvia –tot allò del país groc, ho recorden?– o que mai un milió i mig de persones es van donar la mà de la Jonquera fins Alcanar, ni tampoc més de dos milions van formar una V gegantina amb samarretes grogues i vermelles dibuixant la senyera. Deu ser la manera que els partits tenen d'afrontar-ho tot plegat, amb recels, amenaces i contraamenaces, frases fetes i fugides d'estudi. Unes formes que ens retornen ràpidament a la política autonòmica catalana que crèiem que havíem deixat enrere, centrats com estaven CiU i ERC a fer camí en el procés. De fet, sembla, fins i tot, que s'hagin oblidat de la clara línia estratègica que marca el Consell Assessor per la Transició Nacional, en el sentit que un cop quedés ben clar que no es podia fer una consulta com cal, el següent pas és celebrar unes eleccions plebiscitàries. És a dir, convertir els comicis en un referèndum i no pas fer unes eleccions com les sempre una mica disfressades de referèndum. O no és això el que pretenen alguns?
Desconfiança i recel. De nou. Ara per part de molts ciutadans de peu que es van mobilitzar sincerament per la independència i que no s'acaben d'acostumar a la política que no veu més enllà dels interessos de partit incapaç d'anar per feina en aquests moments tan importants i vitals per al país. Farien bé, doncs, els partits sobiranistes i, sobretot, els aparells immobilistes que els dominen, d'arremangar-se d'una vegada i posar-se al costat del poble que els ha dut fins a aquest punt del procés. O, com a mínim, si és que ja hi són pel mig i treballen d'amagat, també potser que deixin el teatre per a altres ocasions. Entre altres coses, perquè ara mateix, la funció que s'hi representa és una comèdia massa vista. I no, no és per llogar-hi cadires. Més aviat és perquè es quedin sols dalt l'escenari.
A