Nadal o solstici?

Com més anys faig més m'adono de la barreja d'amor i odi que vaig sentint per les festes de Nadal. I no és pas a mi sol, que em passa, segons he pogut constatar. Res com l'inici de l'hivern per copsar que ha passat un altre any amb el pòsit de tot el positiu i el negatiu. Jo, com la majoria de la canalla, guardo record d'uns nadals meravellosos, de la sensació d'aixopluc, de taules plenes de gent i viandes, d'oficis religiosos més distesos i de la il·lusió dels regals, és clar. Tinc desada encara la sensació d'un món quasi perfecte en el qual es diluïen tots els entrebancs passats. Amb el pas dels anys les peces de la porta de l'Arcàdia van caient i deixant buits i menys nadals per celebrar. És com si cada vegada que veiéssim Venècia tinguéssim plena consciència que s'ha enfonsat una mica més. El pas dels anys ha comportat el consegüent i inevitable canvi de costums. Se sol sentir a dir que abans aquestes festes eren millors. Jo no ho crec pas; en tot cas, formalment diferents. Els petits segueixen gaudint i guardant-ne memòria com ha estat sempre, sigui amb el Pare Noel, amb els Reis Mags o amb el tió. El veritable esperit de Nadal potser és el mateix que va fer que uns homes s'adonessin que s'acabava un cicle natural i que venien mal dades amb l'hivern, l'estació més inhòspita. La memòria atàvica encara és potent i en algun racó del cervell hi perviu una noció de fred i de gana que no poden solucionar ni totes les grans zones comercials ni Gas Natural. Amb referència a tot això he llegit al Twitter diversos comentaris sobre el fet que els qui ens considerem ateus també celebrem les festes. Quines pretensions! Ara resultarà que l'Església catòlica va inventar el solstici d'hivern. I que consti que no tinc res contra les seves icones d'hivern. És més, trobo deliciosament poètica la imatge d'un nadó pobre escalfat per un ase i un bou. Imatge que, d'altra banda, ha inspirat grans obres de tots els temps.

Entre les novetats nadalenques, em deixa perplex la del canvi dels Reis pel tió o el Pare Noel. A nosaltres ens donaven els regals pels Reis i l'endemà havíem de tornar a unes escoles com casernes. I ara que les escoles són plenes de plastilines les volen per Nadal. Quina paradoxa. De totes maneres, el més important és que passin un bon Nadal o un bon solstici, al seu gust.