Tango

El prop­pas­sat dime­cres serà una jor­nada per no obli­dar, quan als vol­tants de la plaça de Sant Pere, al Vaticà, es produí un fet fa anys impen­sa­ble. Uns dos mil cinc-cents balla­rins, arri­bats d'arreu d'Itàlia, con­tor­si­o­na­ren els cos­sos al so dels més sen­su­als tan­gos argen­tins. Alguns recor­da­ven que fa uns anys el tango era con­si­de­rat peca­minós i ara amb la seva inter­pre­tació salu­da­ven el setanta-vuitè ani­ver­sari del bisbe Ber­go­glio, avui papa Fran­cesc. Abans, amb el papa al cen­tre de la plaça, havia apa­re­gut un pastís d'ani­ver­sari i “el pas­tor vin­gut de lluny” brindà amb una infusió de mate. Els temps van can­vi­ant i avui el tango és un signe més de lli­ber­tat.

Tal­ment, una jor­nada par­ti­cu­lar, el dia que Raúl Cas­tro i Barack Obama anun­ci­a­ren el res­ta­bli­ment de rela­ci­ons diplomàtiques i el procés cap a l'aixe­ca­ment de l'embar­ga­ment nord-ame­ricà. Un fet històric després de cin­quanta-qua­tre anys del tren­ca­ment i una llarga vida d'incom­pren­si­ons. La decla­ració de bona volun­tat també pas­sava pel Vaticà i per l'acció per­so­nal del papa Fran­cesc com a inter­me­di­ari impres­cin­di­ble. La nostàlgica musi­queta del tango es bar­re­java amb la poètica revo­lu­cionària de Guan­ta­na­mera. Ho ha dit el por­ta­veu vaticà i hores després el mateix pontífex ho reco­nei­xia: l'ober­tura del diàleg al Carib és el millor regal d'ani­ver­sari i cal salu­dar-lo amb espe­rançadora ale­gria. Com ja ha escrit algú, era l'assig­na­tura pen­dent del segle XX i l'anunci es pot inter­pre­tar com el tan­ca­ment d'aquest segle de des­propòsits.

Cata­lu­nya sem­pre ha seguit amb atenció la qüestió cubana, al marge de llaços fami­li­ars que ens hi unei­xen a molts de nosal­tres. És la Cuba dels nos­tres avis, de molts èxits i, també, de mol­tes ver­go­nyes, però d'entra­nya­bles com­pli­ci­tats històriques. A les plat­ges cata­la­nes fins es con­grià l'hava­nera, el cant al record que es pas­sejà per l'Atlàntic en viat­ges d'anada i tor­nada. L'hava­nera com el tango for­men l'ima­gi­nari dels sig­nes de lli­ber­tat, que el prop­pas­sat dime­cres tren­ca­ven les fron­te­res de l'immo­bi­lisme i ens feien a tots més humans.