Opinió

Desclot

Encara els necessitem

En les darreres setmanes havia quedat més que clar que Artur Mas i Oriol Junqueras eren incapaços de posar-se d'acord en la fórmula màgica que havia de permetre al primer convocar eleccions volgudament plebiscitàries. Tot han estat voltes de sènia. Debades. I desqualificacions i retrets entre la tropa de la llibertat. El catalanisme –ara independentista en bloc– és així, senyora. No hi ha mans ni manera. L'agror s'havia escampat per les xarxes i els vescs socials. Aquest és un país on tothom dóna lliçons de patriotisme als altres. I on els que trauen més pit no volen ni sumar ni convèncer, sinó vèncer. Però, de tant en tant, enmig de la cendra rabiosa, una espurna torna a encendre la flama que enretira les altres vísceres i atia el cor. Va passar, per darrera vegada, quan el govern de Rajoy va deixar de considerar la segona consulta del 9-N “una botifarrada”. Quan l'Estat es va irritar i es va activar, es van acabar els enfrontaments, les desconfiances i les discrepàncies. I allà va anar a votar tothom. Perquè tothom va considerar útil allò que l'Estat havia decretat insurrecte. Això mateix pot passar ara. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit acceptar a tràmit les querelles que la fiscalia i la fidel infanteria han presentat contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Potser ara s'acabarà el fel servit a raig i els qui ho han de fer recuperaran el criteri de la unitat. Lloat sigui l'enemic que fa que els amics deixin d'estomacar-se! Encara els necessitem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia