Rabadà a Madrid

Com que fa més d'onze anys que hi estic empadronat, goso dir, amb el poeta, que “Madrid es una ciudad de un millón de cadáveres”. Ara Dámaso Alonso hauria de multiplicar el milió per quatre i escaig. La ciutat “del oso y el madroño” té com a patró un treballador del camp, contractat per la seva futura esposa –santa María de la Cabeza–, mereixedor del Nobel perquè va inventar una nova teologia del concepte treball. El futur sant Isidre en lloc de treballar resava. I els àngels –més tard van ser algunes comunitats autònomes– eren els pencaires. L'actitud tan poc feinera del patró ha creat estil. Llegeixo, en un Confidencial, que molts treballadors de La Moncloa s'han negat a prendre la copeta ritual prenadalenca, amb Rajoy, perquè els tals àngels (en nòmina) es queixen: han perdut pagues i privilegis (alguns amb noms tan bíblics com els moscosos).

M'ho passo prou bé a Madrid, amb un sistema de bars que haurà d'implantar, si vol seduir, la futura nació catalana. No entenc, però, que tantes persones sàvies del meu petit país vulguin presentar els seus llibres que parlen de la dita “qüestió catalana” a Madrid. No sé què esperen de tot plegat, perquè Madrid és un poble, més apassionat per les banyes que per les lletres. Que sigui un poble poble és el que m'encanta de Madrid. Però això de creure que amb llibres que expliquin tots els ets i uts dels greuges històrics de Catalunya crearan un nou estat d'opinió distint del que creuen hostil i majoritari, és somniar truites. Entre altres raons perquè si Luis Arribas, gran home de ràdio, deia a Barcelona i de Barcelona que “la ciudad es un millón de cosas” sabia que Madrid és una ciutat on hi ha de tot: amb molta marginació, amb molta pobresa, amb molta desigualtat... amb una classe dirigent, però, que confon amor a la pàtria amb l'amor a Bankia... i que accepta la diversitat perquè al Real Madrid hi ha jugadors de molts països no gens españoles.

Sóc del parer que qui ha d'entendre les raons catalanes són els catalans que voten a Catalunya, sigui quin sigui el seu accent. Persones majors d'edat que també decideixen qui talla el bacallà i qui aprova lleis indignes, inhumanes, a Madrid.