Anar endavant, quin mèrit

Mèrit de molta gent, això sí. És ben bé que el món és dels valents, sem­bla una xim­ple­ria però és així. Els que hem anat vivint el dia a dia d'El Punt i de l'Avui, tots, ho sabem. Hi ha hagut molts moments en què el més sen­zill, i diria que gai­rebé el més lògic, hau­ria estat tirar la tova­llola. Però per sort hi ha gent que no sap què és que­dar-se a la vorera i per això cada dia anem lle­gint El Punt Avui, el nos­tre diari, el que junts o sepa­rats hem tin­gut a casa, molts des del seu nai­xe­ment. Durant tot aquest any he rebut moltíssi­mes car­tes de lec­tors que coin­ci­dien en una cosa: en són subs­crip­tors o lec­tors des del pri­mer dia. Els res­pon­sa­bles del diari, però, han tin­gut també molt clar un altre prin­cipi: si no es va enda­vant aca­bes anant enrere. Vist des de l'actual pers­pec­tiva sem­bla clar que El Punt sol pot­ser no hau­ria pogut con­ti­nuar i l'Avui sol, tam­poc. Una vegada més la unió fa la força. Crec, sin­ce­ra­ment, que tenim al davant un bon pro­ducte, però millo­ra­ble, com ho han demos­trat periòdica­ment els nos­tres lec­tors que no tenen man­dra d'enviar cor­reus o car­tes escri­tes a mà. Puc asse­gu­rar que totes les opi­ni­ons són escol­ta­des i ana­lit­za­des i din­tre del pos­si­ble s'ha pro­cu­rat posar remei en allò que estava a l'abast del diari. I pel que em diuen els res­pon­sa­bles, hi ha idees que estan al damunt de la taula i que s'inten­tarà en el moment oportú posar a la pràctica. Per això aquest defen­sor del lec­tor con­ti­nua en la seva tasca.

Repas­sant aquest any, hi ha hagut una millora indis­cu­ti­ble, entrar en el món de la tele­visió. I amb resul­tats molt posi­tius, segons em diuen. Hi havia uns objec­tius molt rea­lis­tes i s'han superat. Dedu­eixo pel que em comen­tem que el nou any por­tarà nove­tats. Una d'elles ha de ser encai­xar total­ment el món del paper amb el món digi­tal. A Girona s'està tre­ba­llant sense parar per uni­fi­car el diari amb la tele­visió i amb la web en un sol edi­fici, situat ben a prop d'on avui està ubi­cat el diari. Això per­metrà resol­dre un pro­blema que des de fora no es veu però que con­di­ci­ona molt, no haver de fer des­plaçaments con­ti­nus des de Girona fins a Sant Just Des­vern, on hi ha el cen­tre tele­vi­siu. D'aquesta manera, molts pro­fes­si­o­nals del diari que viuen i tre­ba­llen a Girona podran, com aquell qui diu sense moure's de casa, par­ti­ci­par en pro­gra­mes tele­vi­sius. Espe­rem que amb el temps aquest pro­blema també es resol­gui a Bar­ce­lona. Per cert, que fa pocs dies em vaig tro­bar en el quiosc amb un cone­gut de Girona que em va mani­fes­tar la seva satis­facció per haver introduït l'anglès tant en el diari com a Presència i a la tele­visió. Pel que m'ha arri­bat, hi ha molta gent que fa ser­vir aquests espais en anglès per treure una mica el rovell a l'anglès. I de ben segur que per a alguns que no ente­nen el català els és útil tro­bar un resum en la llen­gua que conei­xen.

Aquest 2014 ha estat un any mogut i crec que el diari ha sabut estar a l'altura. I de ben segur que el 2015 no ho serà menys. Caldrà estar molt atents a tot el que vagi suc­ceint a àmbit de país, pen­dents, perquè no ens queda cap més remei, del que passi al cen­tre de l'Estat. Fins on arri­ba­rem és difícil de pre­dir, però el que és segur és que no podrem aguan­tar massa temps amb el sis­tema actual. Han de pas­sar coses. I pas­sa­ran.

Con­testo les dar­re­res car­tes que he rebut d'enguany. En Sal­va­dor Rofes s'estra­nyava que l'arti­cle Tancs al car­rer, sig­nat per Cesc Bat­lle i que por­tava el número (1), no tingués con­tinuïtat i pen­sava que hi podria haver hagut pres­si­ons. “Fa pudor de cre­mat”, em deia. Doncs no, Sal­va­dor, sim­ple­ment en Cesc Bat­lle escriu din­tre d'un període deter­mi­nat i no li tocava fins al dia 23 d'aquest mes. Com has pogut com­pro­var, va sor­tir aquest dimarts, tal com estava pre­vist. En Flo­renci Cri­villé, de Ripoll, ens crida l'atenció sobre una paraula que surt a La gra­e­lla horària/Cinema a casa. Din­tre la clas­si­fi­cació de films surt tot sovint “sus­pense”, quan en català hau­ria de dir “sus­pens”, segons el dic­ci­o­nari. Almenys al meu dic­ci­o­nari “sus­pense” no exis­teix. Con­fio que ho resol­guin o ens donin alguna expli­cació. I acabo con­tes­tant un lec­tor que vol que­dar en l'ano­ni­mat. Diu que li sem­bla que el diari i sobre­tot Presència seguei­xen una línia deter­mi­nada que no li agrada. De línia, en tenim, cer­ta­ment, però jo que estic a El Punt des del pri­mer dia crec que no hem can­viat la línia. D'acord amb les cir­cumstàncies, veri­ta­ble­ment nosal­tres també ens hem d'adap­tar. N'hauríem de par­lar més con­cre­ta­ment. Acabo, aca­beu bé l'any i a veure si tenim sort i el que ve és millor.