Opinió

Viure sense tu

Fem bondat

Tot sigui per no trencar el miratge, per no desfer la il·lusió

Amb la mateixa fe que el tió ha repar­tit màgia, ara haurà de mar­xar de casa sense que ningú li obri la porta. Quan jo era petit el cremàvem. Vaja, que cagava ja entre fla­mes i s'hi con­su­mia. Tenies clar el seu final. Però com que ara a les cases ja no hi ha foc a terra, els tions tenen potes i feso­mia i tot, i el seu ven­tre ja no és el d'una soca buida, no és el ven­tre de l'arqui­tecte de Gre­neway. Pugen en ascen­sor i mar­xen sense ser vis­tos. Per uns dies han hagut de sot­me­tre's a una dieta que riu-te'n de la Dukan, i de les pro­tei­ques amb pols per des­fer, o les de dos dies. Una dieta a base de man­da­ri­nes, taron­ges, alguna gar­rofa i bones dosis d'aigua. Pot­ser aquest repàs ja em situa en la fase poste­rior al cicle fes­tiu de Nadal. Pot­ser és per ani­mar-me perquè això tot just acaba de començar. Només hem fet els àpats de Nadal i Sant Esteve, i encara ens que­den els de Cap d'Any i Reis. I de seguida vindrà la festa major d'hivern de molts pobles. Sant Antoni. I el men­jar fes­tiu no ens dei­xarà de petja. Som al pas de l'equa­dor d'aquesta cursa de relleus de la il·lusió. La balança que en el pri­mer tram tenen el tió i el Pare Noel empa­rat amb l'arbre es decan­tarà ara pels Reis, aquests que no comp­tem que abdi­quin mai, per bé que hi ha un moment en què amb el somni reve­lat ens expul­sen de la seva cort. I amb la presència del tió, i l'espera dels Reis, mode­lem la nos­tra con­ducta, paci­fi­quem ges­tos, pre­ser­vem sofàs i escu­rem els plats fins al dar­rer gra d'arròs. L'amenaça és massa gran. Si no ens por­tem bé, el tió no cagarà, i els Reis ens duran carbó. Hem cres­cut en la il·lusió, i per això fem bon­dat. Par­ti­ci­pem quan ens ho dema­nen i pro­po­sen, ens donem les mans de punta a punta del país, fem tota la via que cal, i ens autoin­cul­pem. Tot sigui per no tren­car el miratge, per no des­fer la il·lusió, tot sigui perquè els que tenen els poders com­plei­xin la seva part del ritual, del pacte no escrit. Som uns infants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia