Iglesias

El desembarcament de líders castellans a Catalunya s'ha d'observar amb la màxima cautela, més quan la crònica recent demostra la poca sensibilitat que sempre ha existit des del centre a la realitat perifèrica. El barri de Salamanca i la llotja del Bernabéu juguen una lliga diferent, però també les famílies socialistes i fins allò que es diu esquerra alternativa moltes vegades no saben, o no volen saber, acostar-se a la realitat del país. És veritat que la bona gestió d'Iniciativa ha portat Izquierda Unida a acceptar el dret a decidir, tot i que sense massa convicció. Les coses són com són i no pas com a vegades s'expliquen.

La visita de Pablo Iglesias a Catalunya és interessant, quan la seva és una opció nova i regeneradora, i realment és bo saber i situar el fenomen Podem dins el mapa català. I s'ha de reconèixer que el nou líder estatal s'ha mogut bé entre amics i coneguts i fins i tot ha atret alguns desconeguts i indiferents. Podem és a la cresta de l'onada i té l'encant de la joventut i l'encís de la novetat. A més, contradient Ignasi de Loiola, en temps de turbulències potser cal una sacsejada. On anirà a parar és un interrogant, però en tot cas ha quedat clar on porten les velles formes caduques.

A més, s'ha d'acceptar la veritat, aquella que diu que Catalunya és una societat molt complexa i les variants ideològiques són tan nombroses com els clubs de petanca, si bé unes es manifesten alegrement i altres esperen mig emboscades l'oportunitat més favorable. Alguns, potser molts, orfes de referents, poden trobar en Podem el seu “si es pot” que els doni referència. Iglesias, doncs, a Catalunya ha fet la seva feina i l'ha fet d'una manera prou suggestiva per aconseguir, segons les enquestes d'opinió, que fins i tot votants independentistes confessin que no tindrien inconvenient a votar-lo. Aquesta és la dura realitat a casa del pobre.

Saludant amb simpatia Pablo Iglesias, hi ha, però, alguna cosa que ell hauria de tenir molt clara: quan parla d'abraçar-se amb la gent, no és el mateix, ni molt menys, fer-ho amb un imputat per defensar els drets d'un poble i el mandat d'un Parlament que saludar a qui priva d'exercir el dret a decidir i que inculpa un president de Catalunya. Queda dit.