La maduresa pictòrica de Niebla

El prestigiós pintor Josep Niebla (Tetuan, el Marroc, 1945), resident a Catalunya des de fa més de cinc dècades, presenta una exposició retrospectiva de la seva obra dins del cicle Exposicions de Maduresa que organitza la Fundació Valvi de Girona. La mostra es titula De la tempesta a la calma i es pot visitar fins al 5 de gener que ve.

A la mostra hi estan exposades més de vint obres, realitzades en el transcurs dels seus 50 anys de pintura ininterrompuda i sempre en contínua evolució. Hi trobem exposat, per exemple, un autoretrat de forts colors, amb línies negres, dels anys 60, pintat amb oli sobre fusta, a Sevilla, on va estudiar Belles Arts, becat per l'ambaixada d'Espanya al Marroc. Ja s'estava separant de l'academicisme i començava a buscar el seu propi estil, fent aquests tipus de quadres, de marcat caràcter expressionista.

Ell sempre pinta des del cor i posant-hi tots els sentits i, més que il·lustrar imatges, mostra sensacions. En la seva pintura trobem desitjos, sentiments, nostàlgia, soledat, amor, mort… En una ocasió, el mateix artista va comentar: “Cada pintura serà un full del meu diari.” Això ho veiem en treballs exposats com ara Els barris de Tetuan (2002), on plasma la nostàlgia pels seus barris d'infantesa, i a Petra (2007) i Façana de Petra (2004), els quals pertanyen a la sèrie Arquitectura de la memòria, on deixa constància del que sent, recordant el viatge realitzat a aquesta capital jordana, i transportant l'espectador a l'esplendor de la històrica ciutat, mitjançant la barreja de traços abstractes amb figuratius.

En aquesta exposició, veiem algun quadre de la sèrie Àfrica en la memòria, on l'artista reinterpreta els colors d'aquest continent i les textures, buscant l'emotivitat, com per exemple, en el titulat Terra dura (2009), en el qual ha incorporat un ferro a la pròpia tela, com una eina de conreu, o en el que titula Parcel·les de Tombuctú (2009), en el qual s‘evoca l'aridesa d'aquestes terres africanes.

Fruït de la seva preocupació estètica i d'investigació plàstica, ha aconseguit uns colors espectaculars, com els que podem veure aquí, com ara Color i Àfrica, (2009) i els gravats amb collage Àrida i color (2008).

L'origen s'ha de buscar en una visió molt particular: una dona africana va travessar el carrer on ell estava aturat amb el seu vehicle. El semàfor era vermell. Aquest motiu –una dona africana travessa el carrer– es va transformar en una experiència visual gràcies a la riquesa cromàtica de les seves robes i al ritme que acompanyava la seva forma de caminar. “Caminava amb elegància i els teixits que la cobrien es movien sinuosament –explica Niebla–. Morats, grocs rabiosos, blaus intensos i verds elèctrics formaven una unitat insospitada, estrident i quasi impossible, però a pesar de tot harmònica”. Hi predomina el contrast entre els colors purs, molts vius, i els de color terra, ocres i negres, amb abundància de voluptuosos relleus.

També trobem la sèrie Columnes que l'artista exposa per primera vegada. Són quatre dibuixos de quatre columnes, fets en cartró amb acrílic, de 243 cm d'alt per 74 d'amplada cadascun, realitzats el 1990. El pintor ha fet en moltes ocasions que la tela no sigui rectangular o quadrada a la manera estàndard, sinó que ha fet variacions en el suport. És a dir, si ha volgut representar una bandera, ha fet directament un suport en forma de bandera. Aquí, en aquestes columnes, el suport guanya protagonisme. Són columnes estilitzades, a l'estil clàssic, en les quals incorpora algun o altre dibuix.

Formen part d'aquesta retrospectiva, també, fragments de les seves pintures El mar en la memòria, quadres de mars de 2 i de 3 metres, amb molta força expressiva. Recordem que pinta els mars de memòria sempre, des de 1992, quan vivia a Madrid i en va pintar un, de memòria, per al seu estudi.

Precisament, el passat dia 19 va fer donació de dos quadres enormes de mars a l'hospital Santa Caterina, en agraïment al tracte rebut en aquest centre. Un és Mar Mediterrània (212 cm per 261 cm) i l'altre és Onada (205 cm per 255 cm), tots dos acrílics sobre tela que resten exposats a l'entrada principal d'aquest edifici, complint així una de les seves màximes: que l'art estigui a prop del poble, cosa que li ho agraeixo enormement.

Un exemple d'això és quan a l'estiu de 1982 va fer el quadre més gran del segle XX: la Macropintura de Platja d'Aro, una tela de 230 metres quadrats, en la qual va haver de fer servir unes bastides gegants. Jo, personalment, vaig tenir la fortuna de poder col·laborar amb ell en aquesta gran pintura i per a mi va ser una experiència pictòrica fantàstica que no oblidaré mai.

Niebla és un dels pintors més importants de la nostra cultura que ha conegut l'ofici des de la base, que ell mateix es defineix com a “obrer de la pintura”, que ha arribat a la maduresa pictòrica, però, sobretot, és un home valent, inquiet, disciplinat, treballador, honest, compromès amb la societat, i per sobre de tot, una persona molt generosa.